Pasolini, el cineasta poeta
Barcelona celebra l'obra de l'italià amb una retrospectiva a la Filmoteca i una exposició al CCCB
El moment més estudiat i conegut de la vida de Pier Paolo Pasolini és la seva mort. L'1 de novembre del 1975 a la matinada el cineasta va ser brutalment assassinat en un descampat d'Ostia, als afores de Roma. Pel crim va respondre-hi un jove de 17 anys que s'havia ficat al cotxe de Pasolini unes hores abans, Giuseppe Pelosi. Però els detalls morbosos de la seqüència dels fets i la falta de credibilitat del testimoni de Pelosi van obsessionar Itàlia durant mesos i han inspirat tota mena de llibres, documentals i fins i tot còmics.
Tràgica, fascinant o misteriosa, la mort de Pasolini pot haver eclipsat altres aspectes de la seva vida i obra. En el cinema italià o europeu, la seva és una figura única. El seu amic, l'escriptor Alberto Moravia, va dir: "De poetes n'apareixen tres o quatre cada segle i Pasolini n'era un". La força lírica del seu cinema, la capacitat per cabussar-se sense por en els ambients marginals i explorar-los sense paternalisme, frontalment, anava més enllà fins i tot del neorealisme. Pocs directors han sabut trobar la bellesa en el retrat de la lletjor, tant la física com la moral. El seu no era un cinema de la tècnica, sinó de la poesia.
INTEGRAL EXHAUSTIVA
Pasolini serà un dels protagonistes de la primavera cultural barcelonina. Des d'ahir, la Filmoteca de Catalunya dedica al cineasta una retrospectiva integral de la seva obra i a partir del 23 de maig el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona oferirà l'exposició Pasolini Roma , que s'acosta a la figura de l'artista a través de les seves relacions amb la ciutat de Roma, central en la vida i la filmografia pasoliniana.
Així, el cicle de la Filmoteca permetrà recuperar obres que dialoguen perfectament amb l'exposició del CCCB, com la trilogia romana formada per Accatone , Mamma Roma i el curt La ricotta , una immersió en el món dels ragazzi i el subproletariat romà que completaran documentals com La forma della città i Pier Paolo Pasolini: cultura e società . Evidentment no hi faltaran obres cabdals del cineasta com L'evangeli segons sant Mateu , trencadora per l'aproximació humanista a la figura de Crist, i la transgressora per altres motius Salò o els 120 dies de Sodoma , en una còpia restaurada i integra cedida per la Cineteca Nazionale. La popular Trilogia de la vida ( El Decameró, Els contes de Canterbury i Les mil i una nits ), de la qual Pasolini es va penedir després de rodar-la, es projectarà acompanyada dels documents Il corpo perduto di Alibech , Pasolini e l'umiliazione segreta di Chaucer i Pasolini e Sana'a . El cicle també recupera les dues versions de tragèdies gregues del cineasta, Medea i Èdip rei , així com títols en què la sexualitat ocupa un espai important, com Teorema , el film-enquesta Comizi d'amore i la criticada Porcile .
La vocació exhaustiva del cicle es concreta en la recuperació dels curtmetratges de Pasolini, en treballs aliens com el documental de Xavier Juncosa Pasolini: Un viaggio in Italia i l'enquesta de Marco Tulio Giordana Pasolini: Un delitto italiano , els documentals de viatge que va fer el cineasta sobre Palestina, l'Índia i Àfrica i els seus treballs com a guionista per a directors com Bertolucci ( La commare secca ) o Fellini ( Les nits de Cabiria ).
LA ROMA DE PASOLINI
I mentre la Filmoteca s'endinsa en la filmografia de Pasolini, el CCCB explorarà les connexions entre el cineasta i la ciutat que el va acollir el 1950, quan arriba a Roma amb la seva mare i coneix la misèria del gueto i l'erotisme clandestí dels ragazzi romans, una cultura que després va alimentar el seu univers poètic. Més endavant arribarien les amistats intel·lectuals, els primers passos literaris i el debut en el cinema. Però la relació amb la ciutat no l'abandonaria.
Pasolini no només retrata Roma, sinó que la reinventa com a espai cinematogràfic, i utilitza la ciutat com a eina per analitzar les transformacions socials de la Itàlia de l'època. El cinema de Pasolini marca un punt d'inflexió en la representació de Roma en la pantalla gran, fins al punt que es pot parlar d'una Roma de Pasolini.
La proposta expositiva de la mostra parteix d'una gran varietat de materials del cineasta -manuscrits originals de guions, storyboards , poemes, assajos, novel·les i correspondència-, així com d'obres de pintors que apreciava (Mario Mafai, Giorgio Morandi), fragments d'entrevistes i fotografies, i, per anar més enllà, una sèrie de debats i xerrades al voltant de Pasolini i un taller sobre temes controvertits dirigit a adolescents.
PASOLINI I CATALUNYA
A Els escenaris de la memòria , el crític i editor Josep Maria Castellet recorda una trobada amb Pasolini en què el cineasta es va pronunciar a favor del català comparant-lo amb el friülà, la llengua popular que es parlava a la seva regió italiana natal. Una altra connexió catalana és Enrique Irazoqui, el protagonista d' El evangeli segons Mateu , un actor barceloní que també va treballar per Josep Maria Nunes i Joaquim Jordà.