I a partir d’ara l’orgue tornarà a servir la societat

Barcelona“Toca un acord gran”, demana l’orguener Albert Blancafort. I sona gran, escampant el so entre els murs de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona. A poc a poc, l’acord va esllanguint-se fins que l’absència d’aire silencia l’orgue. L’equip del taller d’orgueneria Blancafort de Collbató està enllestint la restauració de l’orgue, preparant-lo per a l’acte de benedicció d’aquest dissabte. “Orgue de Sant Just i Sant Pastor, obre les teves portes per acollir el Crist Senyor i desvetlla’t per donar-li glòria”, es dirà durant la cerimònia que presidirà el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler. “És tot un ritual, la benedicció; és una invocació per tornar a posar en societat el rei dels instruments”, explica Blancafort mentre tragina a tocar dels 1.871 tubs d’un orgue, protagonista centenari de la litúrgia a la basílica, que un dia va emmudir a causa de la humitat.

“El procés de degradació va ser tan gran que cap al 2006-2007 l’orgue ja era gairebé inservible. I aleshores van venir els senyors Lehman Brothers”, explica amb un bri d’ironia el rector de la basílica, Armand Puig. El cataclisme de l’economia mundial del 2008 va impedir la rehabilitació de l’orgue construït per Miquel Bertran entre el 1906 i el 1907. “Anàvem a buscar diners i no n’hi havia, fins que el 2016 vam aconseguir unir moltes forces”, recorda el rector. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona (a través de l’Institut de Cultura), la Diputació de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa i diferents donants de la ciutat han contribuït a una restauració que costarà més de 250.000 euros. “És més car restaurar-ne un que fer-lo de nou”, comenta el rector, que tot seguit celebra que l’operació sigui un exemple que “la societat civil i les administracions poden treballar juntes”.

Un supervivent

L’orgue de Sant Just i Sant Pastor té un triple valor musical, patrimonial i simbòlic. Durant la Guerra Civil es van cremar o van ser destruïts (o van desaparèixer) centenars d’orgues i harmòniums a les parròquies de la diòcesi de Barcelona, alguns de tan rellevants com els de les esglésies de Santa Maria del Pi, Sant Pere de les Puel·les, Sant Andreu del Palomar i Sant Agustí, on hi havia un dels millors orgues de Barcelona. “Es volia acabar amb la litúrgia, i per això es carregaven els orgues i tot el que la cultura religiosa havia engendrat”, explica Armand Puig. Però la crema d’esglésies que va omplir de columnes de fum Barcelona el 25 de juliol del 1936 no va afectar la dels Sants Just i Pastor, que va ser protegida per la Generalitat, i per això és una de les que conserva un patrimoni artístic més important, inclòs el retaule de la Santa Creu, de Pere Nunyes, del segle XVI, i els vitralls de l’absis, del 1522.

La fúria anticlerical no va arribar a la basílica, però l’efecte persistent de l’aigua i la humitat sí que va malmetre un orgue que va ser construït a principis del segle XX aprofitant també materials preexistents, sobretot els tubs, dels segles XVII i XVIII. “Estava molt degradat pel corc, les goteres i la lepra de l’estany. Van haver d’enviar uns 200 tubs al nostre constructor a Alemanya perquè els restaurés”, diu Blancafort. La feina de l’orguener ha sigut “tornar l’orgue a l’estat original del 1909” amb una intervenció “molt humil i fent servir tècniques de l’època”. Paral·lelament, Sílvia Marimon ha fet la restauració artística de la caixa, les portes i la façana de l’orgue. “La part més complicada era la zona més baixa, que havia patit agressions, grafits, de la canalla”, diu Marimon encara amb un pinzell a la mà.

Musicalment, aquest orgue té un doble teclat manual barroc i romàntic. “Aplega les dues escoles”, confirma l’orguener Blancafort. Ara, un cop harmonitzat, l’instrument torna a ser útil. “Volem que representi un bé cultural per a tothom. La seva funció és bàsicament litúrgica, però volem que tingui una utilitat comuna. La frontera entre religió i música és estreta”, diu el rector. De fet, la bona acústica de la basílica, una de les millors dels espais eclesiàstics barcelonins juntament amb la de Pedralbes, permet que s’hi facin misses polifòniques i, a més, un conveni amb l’Ajuntament, L’Auditori i l’Esmuc servirà per programar-hi concerts, “sempre amb un sentit”. L’orgue l’estrenarà dissabte el pare Jordi-Agustí Piqué, director artístic del Festival Internacional Orgue de Montserrat, i el diumenge 18 de març hi haurà els dos concerts inaugurals: el de Bernat Bailbé a les 12.30 h i el de Juan de la Rubia a les 19 h. I, esclar, l’orgue tornarà a la litúrgia de la basílica.