"De part dels bons" també després de mort

BarcelonaAra que fa vint-i-cinc anys de la mort d'Ovidi Montllor, és bon moment per recordar la frase que va cantar l'alcoià a finals del franquisme. "De part dels bons fins a la mort", recitava a Les meves vacances, cançó profètica sobre el que li passaria després: el més absolut bandejament de la cultura oficial del país. La raó? No renunciar en una època de renúncies. Un cas encara més significatiu i macabre és del poeta d'Oriola Miguel Hernández. Militant comunista, va lluitar amb el bàndol republicà a Terol, Andalusia i Extremadura i va representar el govern republicà en un viatge a la Unió Soviètica. Hernández, un dels grans poetes en llengua castellana, va morir el 1942, després d'anys de presó i repressió, malalt de tuberculosi. Li van oferir penicil·lina per iniciar un tractament que l'hauria ajudat amb la seva afecció. Només havia de renunciar al seu ateisme i no ho va fer: "de part dels bons" fins a la mort, de nou.

Miguel Hernández és el nom de la setmana a internet, perquè l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (del Partit Popular), ha fet esborrar els versos del poeta en un memorial de les víctimes de la repressió franquista del cementiri de l'Almudena. El recordatori, que serà per a totes les víctimes causades per la Guerra Civil, ara no inclourà cap vers del poeta, que ha esdevingut un símbol per les llibertats democràtiques. Aquest fet ha causat commoció a la xarxa, que ha reaccionat a la decisió d'Almeida omplint-la de versos del poeta d'Oriola. Fins i tot el president Torra s'hi ha apuntat. Miguel Hernández, com l'Ovidi i tants altres anònims, "de part dels bons" també després de mort.