Andreu Martín: "Si no es parla de la màfia xinesa és perquè no destorba"
El novel·lista s'endinsa en l'hermètic món de les tríades xineses en el seu nou llibre. Societat Negra és incòmoda i enganxa. L'escriptor no es creu que la màfia xinesa no s'hagi instal·lat a Barcelona
BarcelonaAlgú ha deixat el cap decapitat d'una dona abandonat sobre un Lexus al carrer Güell del barri de Sants de Barcelona. La resta del cos, ocult sota un camió de repartiment, apareix lligat a un Seat Toledo. Identificar qui ha darrere el crim és complicat perquè, per la policia, la màfia xinesa no opera a Barcelona. Almenys això repetien una vegada i una altra agents i inspectors quan el prolífic escriptor Andreu Martín (Barcelona, 1949) mirava de treure l'entrellat del crim organitzat provinent del gegant asiàtic per escriure Societat Negra (La Magrana).
"Cap sentència judicial certifica que a Barcelona existeixi la màfia xinesa -assegura Martín-. Però les tríades [bandes organitzades] xineses són arreu del món. Hi ha brigades antitríades a la Gran Bretanya i a París. Al port de Barcelona cada dia hi arriben 5.000 contenidors procedents de la Xina. M'estranya moltíssim que no hagin decidit instal·lar-se a la capital catalana", reflexiona. "Ha estat una investigació feixuga, llarga i plena d'anècdotes, perquè buscava una cosa que oficialment no existeix", ironitza.
La realitat supera la ficció
La ficció, però, pot donar molt de joc. Guanyadora del cinquè premi Crims de Tinta, Societat Negra és addictiva i té tots els elements d'una novel·la negra, negríssima: un inspector de la Policia Nacional veterà brillant i turmentat, prostitutes sense sort, sicaris, delinqüents de poca volada, advocats i polítics corruptes, un xinès català impertorbable i una màfia xinesa impenetrable que es dedica a l'explotació laboral i sexual, al blanqueig de diners i al joc. "Si no es parla de la màfia xinesa és perquè no destorba", afirma Martín.
L'escriptor ho posa en boca d'un dels personatges de la novel·la: "Només es foten a si mateixos, pobra gent . Trafiquen amb xinesos, extorsionen xinesos, exploten xinesos, prostitueixen xineses... Si venen droga, només la vendran als xinesos. Quan han mort algú, han estat xinesos". Hi hagi tríades o no a Barcelona, Martín es va avançar al cas Emperador, una operació que va destapar una macrorganització xinesa dedicada a l'evasió fiscal. "La quantitat de peles que movien deixa la meva novel·la en ridícul", diu Martín amb un somriure sorneguer.
El veterà i infatigable escriptor va escriure Societat Negra en un atac de "mala llet" per la crisi i la corrupció política: "La policia i els jutges funcionen bé fins que els deixen funcionar bé", assegura. Un indignat Martín volia relaxar-se després de la monumental Cabaret Pompeia , ambientada a la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX. Ho va aconseguir a mitges. Informar-se per escriure Societat Negra no ha estat gens fàcil.
Martín té una llarga experiència en el món criminal. Es va iniciar amb la novel·la negra Aprende y calla (1979) i és autor de novel·les tan notables com Barcelona connection, Veritat a mitges i L'home que tenia raó . L'escriptor, que tan bé coneix els baixos fons barcelonins, està convençut que en una novel·la negra el que menys importa són els crims: "L'important és la relació que s'estableix entre els personatges i l'entorn del crim", afirma.