'París, Distrito 13': la fugida cap endavant de tres joves a la 'banlieue' parisenca
Els còmics d'Adrian Tomine inspiren els tres relats de la nova pel·lícula de Jacques Audiard
'París, distrito 13'
(3 estrellles)
Direcció: Jacques Audiard. Guió: Jacques Audiard, Léa Mysius i Céline Sciamma, a partir de còmics d'Adrian Tomine. 105 min. França (2021). Amb Lucie Zhang, Makita Samba, Noémie Merlant i Jehnny Beth. Estrena als cinemes
A mitjans de la passada dècada vam instal·lar Jacques Audiard a les coordenades del drama criminal gràcies a títols com De tant bategar se m’ha parat el cor i Un profeta. Però el cineasta francès no tenia gaire interès a quedar lligat a un gènere concret, i des d’aleshores ha jugat a despistar-nos, buscant inspiració literària en l’obra de Craig Davidson i Patrick DeWitt per realitzar melodrames com De rovell i d’os o westerns insòlits com Els germans Sisters. Per això el maridatge d’Audiard amb els còmics d’Adrian Tomine no és tan estrany com podria semblar d’entrada.
En realitat, dir que París, Distrito 13 és una adaptació d’un dels referents indie de les vinyetes nord-americanes seria una exageració. El que fa Audiard és, si se’m permet emprar la terminologia musical, samplejar Tomine, agafant detalls específics de tres de les seves històries com a punt de referència d’un drama lluminós (malgrat la fotografia en blanc i negre), ancorat en la multiculturalitat de la banlieue parisenca, sense tòpics marginals. En aquest escenari, tres joves naveguen per un moment d’incertesa vital, fugint del que els altres esperen d’ells o intentant reconnectar amb el que creuen que és la seva vocació. El seu èxit en aquesta empresa és desigual, però com a mínim aprofiten el temps cardant tant com poden: la desacomplexada sensualitat de les imatges converteix el sexe en un instrument de comunicació entre uns personatges als quals la pel·lícula (coescrita per Audiard, Léa Mysius i Céline Sciamma, directora de Retrat d'una dona en flames i Petite maman) contempla amb empatia sincera. Així, aconsegueix donar naturalitat als girs del(s) relat(s), ja sigui l’evolució d’un estira-i-arronsa romàntic o la improbable connexió entre una noia tímida i una cèlebre camgirl.