“En una parella no hi ha certeses ni per sempres”
Barcelona“La memòria és l’exemple de la mentida perfecta”, escriu la narradora d’ El cel segons Google (RBA - La Magrana, 2016), la primera novel·la de Marta Carnicero. La Naïma comença explicant la descoberta d’una germana que no sabia que tenia i el dilema de retrobar-se o no amb el seu pare, el Marcel. La memòria no l’ajuda a reconstruir com era la vida entre ell i la Júlia -pares adoptius- quan era petita, i necessita que el Marcel l’hi expliqui en una llarga carta confessional. És a partir d’aquí que la narradora construeix un relat a dos temps: el del seu present i el de l’any en què el pare i la mare van entrar en crisi.
“En una parella no hi ha certeses ni per sempres -diu l’autora-. El cel segons Google vol reflectir situacions que són presents en el nostre dia a dia i en les quals no hi ha ni bons ni dolents”. Carnicero recorda una de les preguntes que plana sobre el llibre: “Què passa quan et sents forçat a continuar la vida amb algú a qui no estimes?” Aquest és un dels grans problemes entre el Marcel i la Júlia. Ell s’ha enamorat de la Bruna, una mestra de l’escola on treballa, i quan la Júlia comença a sospitar que hi ha una tercera persona no pot evitar emprendre una dolorosa investigació. “El punt de partida de la novel·la era parlar d’un estereotip de parella -diu-. El Marcel i la Júlia són cultes, moderns i tenen coses interessants per dir i transmetre. És una parella que, aparentment, sembla invencible. Però acabarà no sent així”.
El Marcel no es vol enamorar de la Bruna i la Júlia no vol que el matrimoni es trenqui. “Així i tot, la voluntat no sempre es guanya amb la força”, recorda. Un dels encerts del debut de Marta Carnicero és que evita carregar la culpa en només un dels personatges. “Tots dos volen fer-ho bé, però tenen les seves coses”, recorda. El Marcel desapareix alguns vespres, en principi amb companys de feina, però la Júlia dedueix a partir del WhatsApp del seu marit que queda amb la Bruna en secret. A la Júlia també li toca el rebre: és excessivament controladora i perfeccionista. “Tinc 24 hores al dia per preguntar-me si ho faig bé i la sensació d’estar fallant en tot”, admet en un passatge de la novel·la. “La part d’ella té un punt malaltís -diu l’autora-. Quan s’adona que el Marcel no li està sent sincer viu una situació molt difícil, es deixa vèncer per la intranquil·litat. ¿Ens ho hem d’explicar tot, fins i tot les coses que no creiem que són importants? Jo penso que és fonamental no perdre la confiança en l’altre. Saber que hi pots comptar”.
El tràngol d’adoptar una nena
Un dels altres temes que convoca El cel segons Google és el de l’adopció. “És un procés lent, dur, llarg i els personatges se senten inspeccionats constantment”, diu. En la reflexió sobre maternitat i paternitat l’autora diu que “tant la dona com l’home comparteixen capacitats i responsabilitats”. Fent que la Naïma sigui una nena adoptada Carnicero mostra també que “el vincle que es crea entre pares i fills no és de sang”. La nena acabarà creixent sense poder veure el Marcel fins que, anys després, sàpiga que està ingressat en un hospital. La vol veure abans no sigui massa tard.
El camí de Marta Carnicero per arribar a publicar la primera novel·la ha sigut llarg. Llicenciada en enginyeria industrial i professora de tecnologia en un institut de Barcelona, ha escrit diversos llibres de cuina -el primer dels quals va ser Passa’m la recepta (Columna, 2005)-, però fa un parell d’anys es va graduar al màster en creació literària de la Universitat Pompeu Fabra. “Som molts els que escrivim. El que és més difícil és acabar un llibre”, admet. Ja té dos quaderns plens de notes per a nous projectes. De moment, està començant a prendre forma una idea: “M’interessa saber quina gestió es farà en el futur de la memòria”.