La paraula de Joan Maragall il·lumina Madrid

Madrid p { margin-bottom: 0.21cm; } El poeta i assagista Joan Maragall va lluitar per la modernitat de la vida cultural catalana i per la regeneració de la vida política. Va dialogar amb Unamuno i va ser molt crític amb la burgesia, com es desprèn de l'exposició La paraula il·luminada, que des de dimecres es pot veure a la Biblioteca Nacional de Madrid, després del seu pas per Barcelona.

Amb motiu de l'any Maragall, que commemora els 150 anys del naixement i el centenari de la seva mort, La paraula il·luminada és un exposició que recorre la trajectòria vital de l'intel·lectual català. La mostra està organitzada per la Institució dels Lletres Catalans i Acción Cultural d'España (AC/E) amb la col·laboració de la Bibloteca Nacional.

El comissari de l'exposició, Jordi Castellanos, ha explicat durant la presentació que es tracta de veure i analitzar el valor de Maragall com a poeta i intel·lectual compromès amb el seu temps. Una aproximació a la seva faceta lírica, periodística, assatgística i a les seves traduccions, i una ocasió per aprofundir en la relació intel·lectual que va mantenir amb Unamuno. En aquest apartat també destaca el seu descobriment i admiració per Goethe.

Fotos, llibres, manuscrits i poemes, com els significatius La vaca cega, El cant espiritual i el seu primer llibre de poemes, publicat el 1895, conformen aquesta exposició en vitrines i columnes amb imatges en moviment. Un bosc de columnes que fan referència a la idea que Baudelaire tenia dels poetes com a columnes de la societat, ha precisat el comissari de la mostra.

L'exposició també s'encarrega de desentranyar la relació de rebel·lia que va mantenir el poeta amb la burgesia catalana. "Es va apropar als moviments més avançats del seu temps i va lluitar per la modernització de la vida cultural catalana. Maragall és un dels renovadors dels referents ideològics i de l'imaginari del catalanisme", diu el catàleg de la mostra.

En l'exposició destaca un apartat dedicat al desastre del 98 i la postura de Maragall en defensa d'un Iberisme, per regenerar la vida social espanyola, format per Portugal, Catalunya i Castella. Tema també del diàleg que va mantenir amb Unamuno; de vegades amb postures molt oposades, en opinió de Castellanos.

La paraula il·luminada també reflecteix la postura de Maragall contra la burgesia durant la Setmana Tràgica de Barcelona, la seva casa familiar com a receptora d'intel·lectuals i poetes, la seva militància en el Modernisme i la seva reivindicació de Nietzsche, el primer a fer-ho a l'Estat.