Homenatge a Benet i Jornet, el dramaturg de la Barcelona treballadora

Hi havia moltes ganes d'homenatjar Josep Maria Benet i Jornet i de fer-ho a Montjuïc, la muntanya on de petit anava a berenar i a córrer, i al Jardí de les Escultures, a tocar de l'escultura del Manelic d'espardenyes espellifades d'Àngel Guimerà. És on segurament el dramaturg català més important de la segona meitat del segle XX s'hauria sentit més còmode, prop d'un personatge humil. "A ell li hauria fet molta il·lusió i hauria fet veure que no s'ho mereixia", explicava la seva filla, Carlota Benet, que ha reivindicat molt que Barcelona retés homenatge al seu pare.

Benet i Jornet tenia una gran energia, des del 1963 fins al 2013 va escriure més de 50 textos dramàtics, i la capital catalana, des de la seva primera obra, Una vella, coneguda olor, que el 1963 va guanyar el premi Josep. M. Sagarra, és present en moltes de les seves obres. "El pare va fer molt per explicar aquesta ciutat: hi ha moltes Barcelones, però la seva i la de molta gent era només una, la de la classe treballadora, catalana, no-burgesa i pobra". Benet i Jornet va ser sobretot del seu barri, dels carrerons al voltant de la ronda de Sant Antoni. En l'homenatge es va recordar com ell va plasmar aquests carrers i la seva gent a les seves obres, perquè no se'ls oblidés. "Tenia terror a ser oblidat, no només ell sinó el que representa, l'art, la cultura i la llengua, que, de moment, no s'han acabat diluint", recordava el dramaturg Sergi Belbel.

Pont entre diferents generacions

En aquest dia plujós, dalt de la muntanya on també hi havia hagut barraques i ara hi ha teatres, molts van expressar l'enyor cap a un home que detestava sobretot aquells que miraven per sobre l'espatlla. "Li encantava furgar en les intimitats, en els punts foscos i lluminosos, i era un gran amant de les anècdotes", deia Belbel. Benet i Jornet va ser també un pont entre generacions. La catedràtica nord-americana Sharom Felman el va descriure com un cometa: "No un estel fugaç, sinó un estel de llum que ha permès salvar distàncies entre generacions".

El dramaturg Josep Miró explicava com l'enyorava sobretot quan acabava un text, perquè sempre els hi enviava i Benet i Jornet li responia a altes hores de la matinada, i a les estrenes: "La seva era la generositat dels grans, sense contrapartides i sense enveges –assegurava Miró–. És part de la nostra geografia emocional i física". Al llarg de l'homenatge, va quedar clara la vitalitat del dramaturg, la tenacitat per deixar empremta i perquè no s'oblidés una identitat i una llengua, la seva sornegueria, les seves ganes de festa i de conèixer món.

L'alcaldessa Ada Colau va valorar la seva tasca per democratitzar la cultura i per demostrar que també podem vibrar amb històries pròximes: "Va revolucionar la ficció dramàtica, va demostrar que ens podem emocionar amb històries d'aquí, fetes aquí i per gent d'aquí".

Al llarg de l'homenatge, que va conduir Toni Casares, actors com Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i Lluís Soler van llegir les seves obres i Albert Guinovart i Andreu Gallén hi van posar la banda sonora. Entre el públic, la seva filla i el seu net somreien davant les fotografies que recordaven una vida que va ser intensa, perquè en va saber extreure tot el suc. Benet i Jornet volia viure fins als 100 anys, com ho recordava ell mateix en un dels vídeos que es van passar, però l'Alzheimer i el coronavirus van fer que anés desapareixent fins a marxar definitivament l'abril del 2020.

Aquest dissabte hauria fet 81 anys. El dramaturg deia que al món hi ha molts nyaps, però la vida és la vida. Al cim de Montjuïc i al costat del pastor que es va enfrontar al llop, molts van recordar aquesta vida amb nostàlgia i un llegat que testimonia la que va ser la seva Barcelona, la que queda sota la Diagonal.