Els 43 ajuntaments amb 'papers' espoliats a Salamanca amenacen de portar a la justícia el ministeri de Cultura

BarcelonaLa Comissió de la Dignitat ha anunciat aquest dimarts que els 43 ajuntaments catalans que reclamen el retorn dels 'papers de Salamanca', que els van ser espoliats pel franquisme, interposaran un contenciós administratiu davant dels tribunals per exigir-ne la restitució si el ministeri de Cultura es torna a negar a retornar-los. El portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, preveu que el recurs es presentarà abans de l'estiu. "No hi a cap raó jurídica per retenir aquesta documentació", ha ressaltat Cruanyes. Així mateix, ha explicat que Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unides, ha ratificat el deure de l'estat espanyol de restituir els arxius i béns requisats pel franquisme.

Els ajuntaments amb documents a Salamanca són Aiguamúrcia, Alfarràs, Alcoletge, Almenar, Alpicat, Amposta, Arbolí, Barbera del Vallès, Barcelona, Bell-lloc d'Urgell, Cabacés, Cambrils, Castellví de la Marca, Centelles, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Moià, Molins de Rei, Portbou, Prat de Llobregat, Reus, Sallent, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan les Fonts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Sort, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Torrefarrera, Valls, Vic, Vilada, Vilafranca del Penedès, Vilanova de Segrià, Vilanova i la Geltrú i Vila-rodona. Aquests ajuntaments han pres acords consistorials exigint conjuntament amb la Comissió la restitució de la part dels seus arxius espoliats.

Les accions de presentar un contenciós administratiu es portarien a terme quan el ministeri de Cultura digui de nou que no retornen els documents. "Hi ha una decisió presa i només s'espera que digui que no", ha indicat. L'acció es faria en bloc entre tots els ajuntaments.

Cruanyes ha recordat que el règim franquista no va derogar les lleis catalanes aprovades pel Parlament fins al 30 de setembre de 1939 i ha apuntat que l'espoliació dels documents va ser entre el febrer i juny d'aquell any. "Es va fer contra les lleis vigents en aquell moment, que eren del Parlament". En aquest context, "no hi a cap raó jurídica per retenir aquesta documentació" dels ajuntaments, ha ressaltat Cruanyes. Ha dit que els consistoris "tenen dret a recuperar el seu patrimoni, una documentació que no hi ha cap motiu perquè segueixi en aquest fons".

Relator de les Nacions Unides

Cruanyes també ha fet referència a la visita a l'estat espanyol del relator de les Nacions Unides per la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo Greiff, qui es va reunir amb la Comissió de la Dignitat. En aquest context, ha explicat que en el seu 'report' inicial, que esdevindrà informe, va recollir "entre els deures pendents de l'estat espanyol des de la Transició la restitució dels arxius i béns requisats pel franquisme. Això reafirma tot el que hem estat dient i volem explicar a la societat: és un deure que forma part de la vulneració dels drets humans i es considera per les Nacions Unides com una prioritat per enfortir la democràcia". El document de Greiff, ha declarat, també remarca l'incompliment de l'estat espanyol de l'anul·lació dels processos polítics del franquisme encara pendents i el deure d'investigar i obrir processos als franquistes.

Davant del recurs interposat contra el retorn dels 'papers' al TSJC, la Comissió de la Dignitat ha considerat que és "una mostra de la intolerància i incomprensió contra el procés de restitució". Cruanyes ha titllat d'"inadmissible" que es retregui a la Generalitat que s'ha apropiat de documentació no catalana, que es digui que la Generalitat no ha cercat els afectats per fer-los la restitució i que es digui que els documents que no es puguin restituir als afectats s'han de retornar a Salamanca.