PATRIMONI
Cultura13/11/2019

El Pantocràtor que va provocar la salvaguarda dels murals romànics

Mur commemora el centenari de l’arrencament de les seves pintures

Antoni Ribas Tur
i Antoni Ribas Tur

BarcelonaAl director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra, li agradaria tenir enllestida la renovació de la col·lecció permanent de Romànic l’any 2022. Vol fer-la més plural, tant pel que fa al contingut de les obres com per donar veu a les comunitats d’on provenen moltes de les peces que la componen, especialment els grans murals que es van arrencar d’esglésies del Pirineu. “Al museu hi ha d’haver la veu del lloc on hi havia les pintures, i hem de trobar una fórmula per fer present el lloc”, afirma Serra. Per això, el museu va acollir ahir un dels actes commemoratius del centenari de l’arrencament de les pintures de l’absis central de la canònica de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), que són les primeres que es van arrencar i un dels grans tresors del Museu de Belles Arts de Boston des de l’any 1921. El protagonista de les pintures és un Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, i a sota hi ha els dotze apòstols i dues escenes del cicle de Caïm i Abel.

L’arrencament de les pintures de Mur és cabdal per entendre la conservació del patrimoni medieval català. Va fer que la Mancomunitat i la Junta de Museus engeguessin una operació per arrencar les de les altres esglésies per evitar arrencaments descontrolats i que altres murals sortissin al mercat. “Aquells fets van tenir unes conseqüències excepcionals”, afirma Josep Maria Mullol, l’alcalde de Castell de Mur i president del Consell Comarcal del Pallars Jussà. “Aleshores era impensable que a algú se li acudís arrencar unes pintures per vendre-les -afegeix-. La gent d’aquelles contrades tampoc era conscient del valor que podien tenir”.

Cargando
No hay anuncios

Una obra de teatre de Comediants

La commemoració del centenari de l’arrencament va començar al maig durant la celebració de l’Aplec de Mur i finalitzarà durant la celebració del pròxim. Mentre que ahir uns 200 pallaresos es van desplaçar al MNAC per assistir a una visita guiada a les altres pintures de Santa Maria de Mur i del Pallars, al maig la companyia Comediants estrenaran a la canònica un muntatge teatral sobre la creació, l’arrencament i la venda de les pintures de l’absis central titulat Mur, guspira del MNAC, perquè els murals de les altres esglésies van ingressar al museu. Precisament el MNAC conserva un fragment de la part baixa de les pintures de l’absis central de Mur i les de l’absis sud. “Mur va ser el principal actor que va evitar l’espoli de les altres pintures”, diu Mullol.

Cargando
No hay anuncios

Les pintures de Mur van ser arrencades el 1919 per tres tècnics italians amb la tècnica de l’strappo després que el rector de la parròquia les vengués al marxant nord-americà Ignasi Pollak per 7.500 pessetes per pagar el manteniment dels edificis de la canònica. Després van ser traslladades a Barcelona, el col·leccionista Lluís Plandiura les van comprar i les va treure a la venda a Nova York. “Quan la Junta de Museus va debatre si es mantenien les pintures de les altres esglésies in situ o s’arrencaven, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, sabia perfectament a través d’especialistes francesos que a França començaven a penedir-se d’haver deixat alguns conjunts in situ ”, explica el conservador en cap de l’àrea d’art medieval del MNAC, Jordi Camps.

A Mur van omplir el buit dels murals amb còpies, com també es va fer a Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal i Santa Maria de Ginestarre. En aquest sentit, fa pocs anys a Sant Climent de Taüll, en lloc de pintures es va fer un mapping dels murals. Tots aquests casos reflecteixen les noves lectures del Romànic i com es pot invocar un patrimoni propi que es troba en un altre lloc: “En la col·lecció de Romànic és fonamental revisar el relat i veure com parlar de qüestions com l’espiritualitat, la violència, el poder, la religió i el patrimoni, i sobretot de què significa al segle XXI”, conclou Pepe Serra.