Agafar-se la pandèmia amb filosofia

BarcelonaNingú estava preparat per a tot el que estem vivint. S'acumulen les normes per fer front al covid-19. Fins i tot se'ns diu com hem de saludar-nos. El virus ha fet que la malaltia i la mort estiguin més presents que mai. Hi hagut molt d'aïllament, confusió i soroll. Per fer front a tanta convulsió, dos festivals proposen distanciar-se, pensar, reflexionar i debatre sobre com volem viure. Els dies 18 i 19 de novembre torna la setena edició del Barcelona Pensa, que organitza el departament de filosofia de la Universitat de Barcelona i que proposa 15 activitats virtuals i obertes a tothom amb l'objectiu d'apropar la filosofia a tot tipus de públic. Fins al 20 de desembre, la segona edició del Festival Clàssics, impulsat per La Casa dels Clàssics, que presideix Raül Garrigasait i aixopluga la cooperativa Som, convida sota el lema "Reset" a repensar el món amb l'ajuda dels clàssics.

No hi ha colors a l'arc de Sant Martí

El dibuix que serveix per presentar el Barcelona Pensa pot tenir moltes lectures: és un arc de Sant Martí de colors negres i grisos. "No tot va bé i el millor que podem fer és afrontar-ho", diu la directora del Barcelona Pensa, Lorena Fuster. Per poder pensar, aclarir quines són les nostres prioritats o quin és el món en què volem viure, Fuster creu que és important una certa calma i serenor i agafar distància. "Hem d'estar atents, se'ns demana adhesió, però no hem de renunciar al nostre pensament crític. Hem de poder pensar sobre què traiem de les restriccions. La filosofia ajuda a encendre les alarmes i il·lumina les parts més fosques". Fuster alerta sobre els perills de perdre certa capacitat de presentar resistència. Davant l'allau de conceptes i paraules amb què es bombardeja la societat, la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona creu que la filosofia pot ajudar a fer neteja, a discernir.

Combatre les teories estrambòtiques

"Amb la pandèmia sorgeixen un munt de teories estrambòtiques, persones llicenciades i amb estudis creuen les coses més irracionals i ho reben tot sense un pensament crític, crec que els filòsofs, pensadors, periodistes... haurien d'estar més compromesos a l'hora de filtrar tots aquests pseudoconeixements –diu Jose Díez, codirector del Pensa–. És perillós perquè és com una ona de sospita general que s'estén per la societat".

La pandèmia ha generat missatges apocalíptics que sobretot afecten les generacions més joves. A la filòsofa Begoña Román, que participa en el Festival Clàssics, l'indigna especialment tota la negativitat que s'està propagant respecte al futur: "Als més joves se'ls diu que són uns losers, que el món s'acaba i que no hi ha futur, però amb llàstima no aconsegueixes que la gent pugui créixer ni tregui forces per sortir-se'n. No infravaloro els problemes que hi ha, però hi ha d'haver voluntat de viure, cal reivindicar l'enginy, la creativitat i l'entusiasme, perquè deixar-se portar, deixar-se morir pot ser molt tòxic". Acceptar i adaptar-se són paraules que últimament es repeteixen. Però per a Román hi ha d'haver una certa autoria, un mateix s'ha de preguntar què vol o pot fer i no esperar que els altres decideixin, ha de proposar alternatives.

"La pandèmia ha posat en relleu que som orgànics: ha arribat un virus i ens ha desmuntat tots els xiringuitos", diu Román. La ciència pot ajudar a combatre el virus, però la filòsofa creu important pensar en l'ètica i en el benestar: "No només es tracta d'aconseguir vides més longeves sinó de vetllar perquè hi hagi qualitat de vida en els últims anys. No podem negar la nostra condició mortal, però hem de poder viure millor el temps que puguem viure", assegura Román.

Els clàssics mostren altres camins

Garrigasait explica que últimament ha tornat a llegir Tucídides, el militar i historiador grec que va viure al segle V aC i que va escriure La Guerra del Peloponès. Tucídides va viure la pesta, ell mateix va emmalaltir i va sobreviure, i en el seu temps la reacció va ser la contrària d'ara: l'ordre social es va ensorrar, no hi havia lleis i tothom anava a la seva. Hi ha moltes maneres d'enfrontar-se a les pandèmies i de reaccionar. "Els textos clàssics han resistit el pas del temps i els han llegit diferents generacions. No depenen de l'actualitat, ajuden a prendre distància del nostre moment històric, a veure que hi ha molts camins i moltes maneres d'apropar-se al que està passant", diu Garrigasait. D'alguna manera, fan que tot sembli menys fatalista o apocalíptic perquè altres ho han viscut i s'hi han enfrontat de maneres diferents. No tot ha de ser homogeni.