“Els palestins no tenen el monopoli del patiment”

BarcelonaZiad Doueiri (Beirut, 1963), el director libanès més internacional, regava les plantes del seu balcó un dia quan, sense voler, va esquitxar els treballadors que reparaven la façana de l’edifici. Un d’ells se li va enfrontar i Doueiri, que va reconèixer el seu accent palestí, va etzibar-li: “Tant de bo Ariel Sharon us hagués aniquilat a tots”. Els seus llavis dibuixen un somriure mínim quan li fan notar la duresa de l’insult: “Tinc talent per insultar la gent -explicava dimarts a Barcelona-. Sé com ferir els seus sentiments. És un mecanisme de defensa, la meva manera de sobreviure”.

L’incident va escalar en un intercanvi d’improperis que Doueiri va refredar demanant disculpes al treballador. La disputa no va anar més enllà, però al cap d’uns dies el cineasta es va preguntar què hauria passat si no s’hagués disculpat i la discussió s’hagués anat fent grossa com “una bola de neu”. L’elucubració de Doueiri es va acabar convertint en El insulto, que avui arriba a les cartelleres després d’estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i transforma l’anècdota en un thriller judicial que enfronta les comunitats cristiana i musulmana del Líban. La pel·lícula va ser un èxit entre els cristians i va ser boicotejada per l’esquerra musulmana: “No els agrada que parli de les massacres i atrocitats que els palestins van cometre al Líban, però no són les úniques víctimes i no tenen el monopoli del patiment”, diu.

Doueiri està en el punt de mira de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), el moviment que promou la causa del poble palestí a través del boicot econòmic i polític a Israel. L’organització el va denunciar per rodar a Israel unes escenes del seu film anterior, L’atemptat. “Per culpa del BDS la meva anterior pel·lícula no es va veure en 22 països àrabs, ni tan sols al Líban, i jo vaig estar a la presó -explica Doueiri-. La meva missió ara és destruir el BDS, hi estic en guerra”.

Fill de l’odi als cristians

El director va créixer en una família musulmana d’esquerres en plena guerra civil i “odiant els cristians”. Els seus valors, però, van evolucionar: la mare dels seus fills és cristiana. “Quan et fas gran canvies i mires els altres, el film parla d’això”, diu. El insulto apunta al reconeixement del dolor de l’enemic com a camí per a la reconciliació. “Però aquest és el missatge del film, no el meu. Jo no tinc cap missatge, jo faig pel·lícules per explicar històries”, diu. “És la societat qui ha de decidir com curar les seves ferides”. De fet, ell es va disculpar pel seu insult però no es penedeix d’haver-lo dit: “S’ho mereixia. Si m’ataques no t’ho deixaré passar. Ara, després em tindràs al teu costat. És una mica irracional, però jo soc així”.