El Palau Robert retrata el Joan Triadú més íntim
Per l'escriptor i pedagog de Ribes de Freser Joan Triadú, l'educació era el mitjà per canviar i millorar les persones. El Palau Robert el recorda a partir de fragments dels seus textos i objectes personals.
BARCELONA.El Palau Robert ret homenatge a l'escriptor i activista cultural Joan Triadú (1921-2010) dos anys després de la seva mort amb una exposició itinerant muntada a partir de fragments de les seves obres, notes i objectes personals, aportats per la seva família. Llegir com viure , que es podrà visitar fins al 28 d'abril, era una assignatura pendent. Està centrada en la seva part més humana, "una dimensió que havia quedat soterrada", segons Joan Josep Isern, comissari de la mostra juntament amb Susanna Alvárez.
Amb una escenografia que intenta reproduir el domicili de Triadú -estructurat com un llarg passadís amb un recambró al fons on ell solia escriure-, els comissaris de l'exposició han creat una metàfora de la seva trajectòria. Al final del passadís, una gran fotografia el retrata al seu despatx i, de fons, des d'uns altaveus, se senten les lectures de les cartes que intercanviava amb intel·lectuals i personatges del món de la cultura com Carles Riba, Baltasar Porcel, Mercè Rodoreda, Josep Carner i Jordi Pujol. Hi ha còpies d'aquestes cartes manuscrites i mecanografiades exposades i a l'abast dels visitants, que se les poden endur.
En una de les missives, l'autora de La plaça del Diamant li demana consell sobre el títol de la seva novel·la més cèlebre, i en una altra, del 14 de setembre del 1960, li explicava que, després de molts anys d'escriure "poc i amb desesma d'allunyament", es posava a treballar "amb un veritable delit i com si cada dia fos el darrer dia que puc escriure i a la nit m'hagués de morir". Aquesta era una de les filosofies que retrataven Triadú: tot s'havia de fer com si fos l'última vegada.
Un mestre de mestres clandestí
L'escriptor i pedagog de Ribes de Freser va defensar la identitat catalana en un context històric difícil, de "persecució i clandestinitat", ressalta Isern. En una de les seves notes, Triadú explica com va estar buscant professorat de català, que escassejava, i finalment, "donant veus", va poder reunir un grup de persones i van començar a "formar professors, sempre clandestinament". El seu lema era: "Mestre és aquell que ens allibera". Fundador de la revista Ariel , on va començar la seva tasca com a crític literari, i més tard redactor de Serra d'Or i de l' Avui , defensava que el segle XX, malgrat tot, havia estat el segle d'or de la literatura catalana.
Per la seva activitat pedagògica i de promoció de la cultura, Triadú va ser distingit, entre d'altres, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat i la Creu de Sant Jordi, per la qual van homenatjar-lo els alumnes de l'Escola Thau de Sant Cugat, que ell mateix va fundar i on va exercir de professor i director.
Exposats, entre fragments dels seus textos, hi ha objectes com ara quaderns dels seus alumnes, la seva màquina d'escriure, fotografies, dietaris i el llibre que llegia la seva dona Pilar el dia que la va conèixer al metro. L'exposició culmina amb un audiovisual en què ell mateix explica la seva trajectòria vital i professional, que permet descobrir el Triadú més íntim.