"Si ens diuen feminazis és que anem per bon camí"

BarcelonaÉs molt difícil recórrer l'exposició Feminista havies de ser i no indignar-se. Les dades i els testimonis que ofereix mostren la discriminació sistemàtica que pateix més de la meitat de la població mundial només pel fet de ser dona. Ho fa amb una estètica colorista i juganera, una certa ironia i múltiples recursos multimèdia, però amb dades aclaparadores i idees molt clares. "Volem conscienciar sobre tot allò que ens passa, recordar que passa cada dia; expliquem les misèries però el missatge és que podem revertir les coses, que no ens hem de resignar que això continuï passant", diu la periodista i comunicadora Natza Farré, comissària de l'exposició, que es pot veure fins al 29 de novembre al Palau Robert. Un dilluns al matí, a l'exposició hi ha una quinzena de dones, d'edats molt diferents, i un home. Tot comença amb una poma immensa, la que suposadament va mossegar Eva -així va ser com el cristianisme va culpar una dona d'haver apartat la humanitat del paradís- i acaba amb els nombrosos testimonis que han aportat la seva història a través de la web Feministahaviesdeser.cat.

Una sala saturada de missatges

Aquests testimonis mostren com els múltiples tentacles del masclisme, a vegades subtilment i d'altres de manera descarada, arriben a tot arreu: a la feina, a l'espai públic, a casa... "Quan tenia 9 anys, el meu veí em feia pujar amb ell a l'ascensor fins a l'últim pis i em feia petons i tocaments", escriu una testimoni.

Una altra explica com de diferent va ser la seva infància respecte a la dels seus germans: "Soy la mayor de tres hermanos y única mujer. Mi padre ejercía un control absoluto sobre mí para defenderme del mal del mundo. Mis hermanos han sido libres siempre. A mi se me ha espiado y prohibido, perseguido y tratado con condescendencia". Hi ha molts escrits sobre el món laboral, des de policies i detectius permanentment qüestionades fins a dones que no han pogut accedir a una feina perquè estaven en edat de tenir fills, passant per víctimes de maltractament o de la dictadura de l'estètica. Una dona explica que en una entrevista de feina a la Pedrera li van dir que anava "molt deixada" perquè no s'havia maquillat: "Em van dir que em donaven la feina però que no em volien veure més amb «aquella cara de malalta»". Una altra relata haver viscut el maltractament psicològic quan tenia 20 anys, i haver-lo normalitzat "perquè l'amor és així". Als 28 anys, en una xerrada, va "fer el clic", va mirar enrere i va entendre-ho de sobte: "Horrorós". L'objectiu, segons explica Farré, és anar sumant missatges en tirallongues que pengen i que aniran caient i formant una immensa catifa: una imatge que deixa clar que la majoria de dones, si no totes, en algun moment han estat víctimes del masclisme.

257 anys per aconseguir la igualtat salarial

L'inici de l'exposició mostra que el masclisme no només el viuen en pell pròpia moltes dones sinó que està instal·lat a la nostra societat. Amb una estètica on domina el rosa i que, en certs moments, recorda els anuncis d'aquells productes suposadament femenins, es donen algunes xifres: les dones són majoria a la universitat, un 57,2%, però continuen cobrant menys que els homes; actualment, a Catalunya, la bretxa salarial és del 23%. Segons el Fòrum Econòmic Mundial encara falten 257 anys per arribar a una igualtat salarial a escala global. Les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció. L'assetjament sexual i la violència contra les dones és freqüent. En un 64% dels casos, l'agressor és un conegut de les víctimes. S'estima que el 80% dels casos no arriba a ser denunciat. Es calcula que el 95% de les morts femenines per infart s'haurien pogut evitar si s'haguessin pogut tractar a temps, però les dones tarden 16 minuts més a identificar els símptomes perquè són diferents de l'infart masculí, molt més visibilitzat.

Pamflets per desmuntar el masclisme

Les dades que dona l'exposició carreguen d'arguments per contradir qualsevol que qüestioni que el feminisme no és necessari. Però es donen més recursos. Un immens cartell on es llegeix "Feminazi" ofereix pamflets amb arguments per desmuntar el masclisme. S'hi arriba després d'una espècie de zàping televisiu on queda clar que el masclisme s'exhibeix amb desvergonyiment a molts llocs. A la pantalla s'hi veu des d'un diputat polonès que explica a la Unió Europea que les dones evidentment han de guanyar menys perquè són més dèbils i menys intel·ligents fins a un presentador televisiu que persegueix una dona per anar-li retallant el vestit.

"Si ens diuen feminazis és que anem per bon camí, vol dir que els emprenyem i que ens tenen por, perquè no som quatre sinó que som milers les que tenim consciència feminista, i gràcies a la feina que hem anat fent i la que han fet les nostres predecessores, tan sols els queda l'insult, i un insult sense arguments", diu Farré. Les dades són terribles, però el missatge vol ser positiu: ningú està condemnat a viure en una societat masclista per sempre més. "Soc pessimista però crec fermament que tot depèn de nosaltres. El que expliquem és negre, però la sortida és positiva", diu la periodista, que ha publicat Curs de feminisme per microones (Ara Llibres, 2016) i Que no t'expliquin contes (Ara Llibres, 2019).