El Palau de la Música es prepara per tornar a acollir concerts al juliol

Barcelona"Ens estem preparant per tornar a obrir", diu Joan Oller, director general del Palau de la Música. Ho torna a repetir diverses vegades durant la roda de premsa presencial que s'ha celebrat aquest dimecres a la platea de la sala de concerts: "Volem obrir quan ens deixin, amb limitacions, però obrir. Aquest és el missatge que volem transmetre".

Una dotzena de periodistes estan asseguts ben separats els uns dels altres mentre Oller detalla diverses novetats sobre un equipament que vol tornar a acollir concerts al juliol. "Com a mínim dos a la setmana al juliol i a l'agost", precisa. La voluntat és "posar en marxa la música, però també donar joc al sector dels músics independents que s'han quedat sense feina i sense protecció". Per això aquest estiu prioritzarà els "concerts de km 0" amb músics locals.

"Seran concerts de petit format, recitals de pianos o amb pocs músics a l'escenari", diu Oller amb l'entusiasme de qui ja imagina els acords d'una sonata escampant-se pel Palau. Tanmateix, per evitar fer volar coloms, de seguida posa per davant "la salut i la seguretat": "Estarem amatents a les normatives. Volem que un concert sigui una experiència segura, i per això estem treballant en un protocol comú amb altres gran equipaments". Entre les mesures que està preparant el Palau de la Música hi ha la instal·lació de màquines de detecció de temperatura que també "controlen i validen l'aforament", catifes per desinfectar les soles de les sabates i "tres noves màquines d'aire condicionat amb rajos ultraviolats que permeten purificar l'aire a més de refredar-lo", segons explica Oller. A més, no hi haurà mitges parts en els concerts ni programes de mà, tot i que no descarta fer dos passis del mateix concert, el segons dels quals després de netejar la sala. La nova normalitat comportarà nous codis de conducta que afectaran també els concerts de la temporada 2020-2021, que es va presentar fa unes setmanes.

Aprofitar per restaurar escultures

Durant la roda de premsa, darrere d'Oller hi ha una gran bastida de 13 metres d’amplada i 14 metres d'alçada des de la qual treballen els restauradors que estan intervenint en el centenari conjunt escultòric de la boca de l'escenari, obra de Dídac Masana i Pau Gargallo, amb l'assessorament de Lluís Domènech i Girbau, besnet de l'arquitecte del Palau de la Música. De fet, aquesta és la raó principal de la convocatòria de premsa. "Havíem planificat tancar sis setmanes l'estiu del 2021 per poder fer dues obres: la revisió i el canvi de la maquinària de l'escenari, que ja té trenta anys, i netejar l'embocadura del conjunt escultòric que va de la cavalcada de les valquíries i el bust de Beethoven a la dreta, a Les flors de maig i el bust d’Anselm Clavé", explica Oller. La neteja ja s'està fent aprofitant l'aturada de l'activitat del Palau provocada per l'estat d'alarma. "Però el canvi de la maquinària de l'escenari no el farem el 2021, sinó que segurament el posposarem al 2022", diu el director general. La raó de l'ajornament és un elogi del pragmatisme: "El 2021 ens interessa facturar molt", admet Oller.

L'esperit pragmàtic, aquest tocar de peus a terra proverbial, és consubstancial a la història del Palau. El conjunt escultòric que s'està restaurant encara no estava acabat quan es va inaugurar oficialment el Palau de la Música el 9 de febrer del 1908. "L'Orfeó Català necessitava facturar per seguir les obres", recorda Oller.

La neteja del polsim que s'hi ha acumulat des de la restauració del 2008 també serveix per detectar fissures i "anotar les petites patologies", tal com explica el tècnic de manteniment del Palau, Josep Serra: "D'estabilitat està bé. Hi ha petites esquerdes superficials, petits cops i elements de ferro que suren a la superfície, però cap problemàtica estructural". Les obres, que inclouran una anàlisi magnètica per comprovar l'estat interior del conjunt, s'acabaran a mitjans de juny i tenen un pressupost aproximat de 60.000 euros. Això també inclou la neteja dels dos cavalls alats de l'últim pis de la sala, els dos pegassos d'Eusebi Arnau als quals la llegenda atribueix la protecció del Palau de la Música.

En realitat la protecció del Palau és responsabilitat d'un compte de resultats equilibrats el 2019, com en els quatre exercicis anteriors. "Ser una entitat sanejada ens permet afrontar la realitat amb més capacitat de resistència", diu Oller sobre un equipament que mentre està tancat deixa d'ingressar "un milió d'euros al mes" i que té la plantilla afectada per un ERTO. "El tancament va ser immediat, però la reobertura serà progressiva i ens anirem desafectant de l'ERTO en funció de les necessitats", afirma Oller.

Pressupostos i previsió de pèrdues

Ara com ara el Palau de la Música treballa amb un pressupost aproximat de 14 o 15 milions d'euros, dels quals el 12% corresponen a les aportacions de les administracions públiques, el 17% al mecenatge i el 71% als ingressos propis. L'Ajuntament de Barcelona ja ha avançat els 500.000 euros de la subvenció corresponent al 2020, la Generalitat hi ha aportat mig milió del milió que li pertoca i el ministeri de Cultura ha assegurat que avançarà els seus 197.180 euros. Pel que fa al mecenatge, Oller en destaca "la lleialtat": "Els mecenes han anat renovant i alguns fins i tot han avançat el pagament. L'actitud del mecenatge ha sigut molt positiva, cosa que és d'agrair". Més complicat serà recuperar els ingressos propis, sobretot el de les visites turístiques. En les pròximes setmanes ja es podran fer visites en grups reduïts buscant "el públic local". La incertesa sobre el turisme pot afectar la temporada vivent també alguns dels promotors que lloguen el Palau per programar-hi espectacles més adreçats als turistes que al públic barceloní. Una incertesa més de conjunt fa que Oller no pugui precisar quines pèrdues preveu. "Un escenari raonable seria unes pèrdues superiors al milió d'euros a l'acabar l'any, però pot ser molt més o molt menys", diu.

En les previsions pressupostàries, el Palau de la Música no compta amb els 17 milions que Fèlix Millet ha de rescabalar a l'entitat arran de la sentència de l'anomenat cas Palau. Dels 23 milions que havia de retornar, la fundació en va rebre sis. "El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència, però d'aquí a cobrar... depèn de l'execució de la sentència i de la subhasta de béns. No he posat mai aquests diners en les previsions de pressupostos", diu Oller.