L'últim servei del "comissari Camarasa" a la BCNegra

Barcelona"Quan vam començar BCNegra volíem que fos una història d’amor, com 'Casablanca', entre la ciutat i la novel·la negra. Desitjàvem que fos llarga i ha estat llarga", diu el llibreter i escriptor Paco Camarasa (València, 1950). El festival dedicat a la novel·la negra continua però aquesta dotzena edició és l’última en què aquest enamorat dels llibres fa de comissari. "L’estiu passat ja hi vaig començar a donar voltes. El món de la indústria del llibre ha canviat molt i hi haurà gent nova que potser podrà aportar coses noves. Jo estic una mica cansat i a tot plegat s’hi ha afegit un problema de salut", explica. Camarasa fa totes aquestes reflexions al lloc on va començar tot, el Palau de la Virreina, la seu de l’Icub, i envoltat dels sis que l’han acompanyat al llarg d’aquests 12 anys del festival. "Camarasa té molts mèrits, entre els quals haver sobreviscut a molts governs municipals", diu l’actual regidor de Cultura, Jaume Collboni. Al final de tots els discursos li fan quatre regals: la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, una estilogràfica, el llibre 'Barcelona, ciutat de llibres', d’Isabel Segura, i els emblemàtics musclos amb vi amb els quals Camarasa acollia els visitants a la seva desapareguda llibreria de la Barceloneta.

Un personatge novel·lesc

Camarasa és un llibreter d’ofici. Mai es cansa de parlar de llibres i el seu entusiasme és encomanadís. Malgrat la malaltia i el cansament no perd el somriure murri ni el sentit de l’humor. L’exgerent de l’Icub, Jordi Martí, compara Camarasa amb un personatge novel·lesc: "Quan el vaig veure per primera vegada vaig pensar que s’havia escapat d’una novel·la de lladres i serenos i que li esqueia el nom de comissari Camarasa" diu. "Els protagonistes de la novel·la són capaços de generar una atmosfera i la reaparició d’aquest personatge és el que més espera el públic, i si alguna cosa ha sabut fer sempre Camarasa és crear una atmosfera, cada BCNegra és com una nova entrega", afegeix Martí.

Seductor d'autors

El llibreter i, fins ara, comissari de la BCNegra, no és ni un director ni un programador ordinari. Admet que no té gaires dots d’organització però al llarg d’aquests anys ha sabut seduir Pierre Lemaitre, Henning Mankell, Donna Leon, John Connolly, Andrea Camilleri, Petros Márkaris o Sophie Hannah. Li queden alguns autors pendents. "Espero que el proper que em rellevi pugui portar Fred Vargas o Jo Nesbo", diu. "Recordo que sempre parlava de tots aquests autors com si fossin amics íntims, em tenia acomplexat", assegura l’exregidor Jaume Ciurana. "És un llibreter especial, no és un prescriptor d’autors ni de llibres sinó de gènere, que ha convertit Barcelona en un club de lectura gegant", afegeix Ciurana. "És una de les persones que més aviat va entendre que no hi ha d’haver un biaix entre alta cultura i baixa cultura i que la novel·la negra pot descriure millor la realitat que una gran anàlisi acadèmica", destaca l’exregidor i exconseller de Cultura Ferran Mascarell.

Va ser mentre Mascarell era regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona que es va impulsar BCNegra. L’origen de tot plegat va ser L’Any del Llibre i la Lectura que va comissionarar Sergio Vila-Sanjuán. “VilaSanjuán va tenir clar que havíem de dedicar un apartat a novel·la negra”, diu Mascarell. Dotze anys després, Camarasa ha convertit BCNegra en la primera trobada de novel·la negra d’hivern d’Europa.

Homenatge

Aquest matí, quan Camarasa s’ha acomiadat, ha rebut un fort aplaudiment dels exregidors i dels periodistes. Ell ha donat moltes vegades les gràcies perquè Barcelona li ha permès consolidar un festival dedicat a la novel·la negra. Molts lectors segurament li agraeixen que els hagi inoculat la passió pel crim. No és un home que es rendeixi fàcilment. Mentre tancava la programació de la BCNegra del 2017 Camarasa va aconseguir escriure 'Sangre en los estantes' (Destino), que ell defineix com un “llibre de divulgació” però que, en realitat, és una síntesi del coneixement que ha anat acumulant sobre el gènere “negrecriminal”. I malgrat que fa un any va abaixar les persianes de Negra y Criminal, la llibreria ja forma part de la memòria col·lectiva.