Per què Pablo Hasél ha acabat a la presó?

BarcelonaPablo Hasél és el primer músic empresonat a l'estat espanyol per les seves cançons des de la Transició. Hasél ha estat detingut aquest dimarts, després que se li acabés el termini per ingressar a presó voluntàriament que l'Audiència Nacional va donar-li fa dues setmanes. El raper està condemnat a nou mesos i un dia de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme i un d'injúries a la Corona. També va ser condemnat amb diverses multes que, com que no les ha pagat, es traduiran en més dies de presó. En total, Hasél haurà d'estar privat de llibertat durant dos anys, quatre mesos i 15 dies. Els Mossos l'han portat a la presó de Ponent, a Lleida. El cas ha aixecat una onada de protestes en defensa de la seva llibertat i, juntament amb les penes de presó de Valtònyc i La Insurgencia, ha posat en el punt de mira l'ús de la llei per silenciar els artistes.

Més presó que després de la Transició

"Posen més músics ara a la presó que en l'època de la Transició. Als cantants que ens significàvem contra el franquisme, no ens van empresonar aleshores", afirma Lluís Llach. Un dels últims casos d'artistes a la presó, just després de la mort de Franco, va ser la condemna al director de teatre Albert Boadella per l'obra La torna. Més tard, amb els intents d'Espanya per ser vista com un país democràtic, "totes les forces que sostenen l'Estat necessitaven justificar-se davant la població i davant d'Europa", recorda Llach, de manera que no es portaven els artistes als tribunals per les seves cançons. "Ara les coses han canviat. Tenim més artistes condemnats a presó a Espanya que a Turquia, és gravíssim", afegeix.

La sensació que la repressió ha anat en augment els últims temps és compartida per més artistes. "Cada cop som en un estat menys democràtic. Ara que la monarquia té uns índexs de popularitat més baixos, sembla que aquestes condemnes siguin una manera de frenar qualsevol possibilitat de dissidència activa", explica el músic i president de l'Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana. Quan els artistes comparen la situació actual amb la de fa unes dècades, arriben a la conclusió que la permissivitat a l'hora de criticar el rei o les institucions era més alta aleshores. Les cançons Carta al Rey Melchor (1992) d'Albert Pla, Jo vull ser rei (1994) d'Els Pets i els temes de La Polla Records en són alguns exemples. "Sonaven a tot arreu, gairebé eren mainstream. Hi havia hagut el cop d'estat de Tejero i l'Estat i la monarquia es devien sentir més forts. Ens van vendre el relat que aquestes manifestacions no els feien ni pessigolles. Ara estan més en perill", diu Quintana.

Utilitzar el Codi Penal com una eina de repressió

L'ONG internacional Freemuse, dedicada a la defensa de la llibertat d'expressió dels músics, alertava l'any passat que Espanya és l'estat amb més artistes amb condemnes de presó de tot el planeta. En un informe, va comptabilitzar que a Espanya hi havia 14 músics amb penes de presó per les seves cançons –Valtònyc, Pablo Hasél i els dotze rapers de La Insurgencia–, per davant de l'Iran (13 artistes amb condemnes de presó), Turquia (9) i Birmània (8). Tancar-los a la presó és, segons Cesk Freixas, "una estratègia de l'Estat per crear precedents i per dir a la resta d'artistes que la música amb finalitats polítiques té conseqüències jurídiques i penals".

Informe de Freemuse sobre la llibertat artística al món

Judicialitzar la música evidencia el seu poder de difusió. "Hasél canta fets objectius que en altres àmbits, com el periodístic, també s'han explicat, però sense haver-hi empresonats fins ara. Això demostra que la música es considera un mitjà de comunicació molt potent i que hi ha determinats temes del poder que a l'Estat no li interessa que se'n parli gaire", diu Freixas. "He cantat coses de la monarquia i tortures policials que han quedat reflectides a la premsa. Hi ha rapers molt coneguts, com Eminem, que han parlat d'assassinar el president dels Estats Units i no els ha passat res. El que passa a Espanya és propi d'un dels països més autoritaris del món", explicava dijous Hasél en una trobada online amb l'eurodiputada Clara Ponsatí i Valtònyc.

Els músics temen que un dels efectes de les condemnes sigui l'autocensura. "Molta gent dirà que no vol cantar certes coses. Però també espero que es creï una onada de solidaritat acompanyada de cançons sobre el que es vol silenciar", assenyala Freixas. "L'Estat vol eliminar els mitjans de comunicació que queden lliures. Quin cantant s'ha de posar a dir les coses que passen, davant de tot això? Hi haurà por i autocensura, i això porta a la normalització del feixisme", subratlla Llach.

Fins a quin punt protegeix la llibertat de creació?

El raper Alex Nicolaev, conegut artísticament com a Elgio i que formava part de la ja desapareguda banda La Insurgencia, va ser condemnat el 2018 a sis mesos de presó per les seves lletres, juntament amb onze músics més. "No és el mateix fer un míting que cantar una cançó. Però això a l'Audiència Nacional tant li fa, s'ho passa pel forro", destaca Elgio, que considera la condemna una criminalització de la dissidència: "Veuen que la nostra lluita ha arribat als joves i que s'està prenent consciència. No accepten una opinió diferent". Un dels arguments de la seva defensa durant el judici va ser precisament el dret a la llibertat de creació. "Legalment, en els casos de creació artística sempre s'està parlant de ficció, d'una obra que sorgeix de la imaginació de l'artista. Això fa que sigui més protegible", assenyala el portaveu de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació, Carlos Sánchez Almeida, que subratlla que "la llibertat de creació és un dret amb proteccions específiques dins l'article 20 de la Constitució".

Però per sobre de la llibertat de creació “hauria de primar la llibertat d’expressió i opinió, que en aquests casos es vehicula artísticament per mitjà del rap”, assegura l’advocada penalista Laia Serra. “Si amputem al món artístic la possibilitat de parlar de determinats actors polítics o fets, estem tractant la cultura com si fos menor d’edat”, afegeix l’advocat també penalista Benet Salellas. Aleshores, per què els alts tribunals consideren que la llibertat d’expressió no empara els artistes? Salellas respon: “Les institucions espanyoles, que són les que prenen les decisions, tenen mal entesa la llibertat d’expressió. L’accepten per emetre missatges inofensius. Això no és llibertat, és adulació. Es tracta de poder expressar missatges que siguin contraris a l’statu quo, que sacsegin i puguin arribar a ser ofensius per a la ideologia predominant”.

L’advocada penalista Teresa Vallverdú, membre del col·lectiu Drets, diu que “és una anècdota” que la Constitució avali la llibertat d’expressió perquè aquest dret fonamental “es restringeix abusivament”. “El problema no és el que dius, sinó de qui ho dius”, considera. Només en algunes excepcions, com el cas del músic César Strawberry de Def Con Dos, el Tribunal Constitucional va anul·lar-ne la condemna emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió.

La instrumentalització del delicte d’enaltiment del terrorisme

En les condemnes de Hasél, Valtònyc i La Insurgencia, Serra explica que els tribunals, començant per l’Audiència Nacional, els apliquen l’article 578 del Codi Penal –el d’enaltiment del terrorisme– “de manera molt àmplia i laxa”. “No tenen en compte que la directiva europea del 2017 [de la lluita contra el terrorisme] exigeix que hi ha d’haver un contingut explícit d’incitar a la violència. Com passa amb la majoria dels delictes polítics, el potencial dels discursos és molt subjectiu i això permet interpretacions arbitràries”, valora Serra. Vallverdú alerta que “s’instrumentalitza la llei” de manera extensiva per convertir aquests casos en un exemple, perquè “poca gent voldrà assumir el risc que es corre”.

A la trobada de dijous amb Hasél i l’eurodiputada Ponsatí, Valtònyc deia que l’estat espanyol “necessita un enemic” per justificar la seva repressió i desmobilitzar els moviments socials. “No soc partícip de bandes armades i se m’ha jutjat com si en fos membre”, lamentava el raper, que remarcava que, en canvi, el Codi Penal no s’ha aplicat contra la música masclista ni per declaracions racistes o xenòfobes: “La llibertat d’expressió és per a la dreta”. “Nosaltres fem cançons. Dir que amenacem és com dir que Nabókov és pederasta per Lolita”, concloïa Valtònyc.

Injúries a la Corona tot i els pronunciaments d’Estrasburg

L’altre delicte pel qual també envien a la presó Hasél i Valtònyc, el d’injúries a la Corona, demostra que l’Audiència Nacional “no està fent una recepció” dels pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. Salellas va portar a Estrasburg la condemna a dos nois per injúries a la Corona per haver cremat fotos del rei i el TEDH va condemnar Espanya per haver violat la llibertat d’expressió. “La sentència del TEDH planteja que hi ha d’haver una certa capacitat de provocació que queda inclosa en la llibertat d’expressió”, recorda Salellas, que pensa que “una part de la judicatura”, com ara les audiències provincials i els jutjats, ho tenen en compte, “però els tribunals on hauria de calar en profunditat sembla que són impermeables a Estrasburg”.