Recupera l'entrevista de l'ARA a Hasél: "Hauran de venir a segrestar-me, no penso anar a la presó voluntàriament"

El raper lleidatà Pablo Rivadulla, conegut artísticament com a Pablo Hasél, haurà d'entrar a la presó els pròxims dies, després que ho hagi decretat avui l'Audiència Nacional. Hasél ha estat condemnat a nou mesos i un dia per enaltiment del terrorisme i reincidència.

Dius a Twitter que "al final no hi ha hagut prou solidaritat" per aturar el teu ingrés a la presó. Com has rebut que l'Audiència Nacional hagi decretat l'entrada a la presó?

— Ho dic perquè l’Estat, davant d’un potent moviment solidari, s’ho pensaria dues vegades a l’hora de cometre un atac tan greu contra una llibertat fonamental com és la llibertat d’expressió. Davant d’un moviment solidari encara molt feble, desorganitzat, en part han aprofitat la desmobilització als carrers per tot el tema del coronavirus per empresonar-me. Se li està posant molt fàcil a l’Estat perquè ens pugui esclafar. He tingut molt suport, però no és suficient. La solidaritat ha d’anar més enllà de fer una piulada i de donar-te ànims. S’ha de traduir en fets concrets. Per això és molt important que interioritzem que quan empresonen una persona ho fan per espantar la resta. Això és un atac contra la immensa majoria, que no tenim garantida la llibertat d’expressió, només és per als feixistes i els seus col·laboradors. Si no interioritzem això ens continuaran prenent llibertats i drets fonamentals.

Has pensat en exiliar-te?

— L’exili el respecto molt, però vaig triar quedar-me aquí perquè considero que em volen empresonar per tractar d’acabar amb aquest missatge, que és perillós per a ells. Si m’empresonen donaran molt més altaveu a la seva finalitat –que és silenciar el missatge– que si marxo a l’exili. La decisió parteix d’una anàlisi política molt profunda, no del que seria millor per a mi personalment, perquè tot i que l’exili també és dur en una presó estaré molt pitjor. Em quedo aquí perquè considero que és el més profitós per a la causa.

L'Audiència Nacional et dona deu dies per presentar-te voluntàriament a la presó. Ho faràs?

— No, ja és una qüestió de dignitat. Hauran de venir a segrestar-me, no penso anar-hi voluntàriament. Seria entregar-me, i no em penso entregar a una sentència tan injusta.

Com et planteges els pròxims mesos?

— Hi ha moltes persones que em parlen de la presó com si fos la fi. És una trinxera més de lluita, jo mateix des de la meva pròpia experiència ho sé molt bé. Vaig començar a lluitar perquè coneixia l’exemple de presos polítics que feien grans aportacions des de la presó i que em van ajudar molt a prendre consciència, organitzar-me i implicar-me en la lluita. Intentaré fer el mateix, des de dins tractar de formar-me més, llegir, fer esport, millorar com a persona i per tant com a revolucionari. Amb el que pugui escriure, amb el meu exemple de resistència, vull empènyer a la lluita qui està al carrer.

Precisament avui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s'ha pronunciat sobre les condemnes per difamar o injuriar el rei. Confies en el paper d'Europa?

— El TEDH en nombroses ocasions ha condemnat l’estat espanyol, però continua actuant amb la mateixa brutalitat i vulnerant les llibertats més fonamentals, com la llibertat d’expressió, com s’està veient amb el meu cas i desgraciadament tants més. No espero que l’estat espanyol canviï la seva forma d’actuar pel que pugui dir Europa. Només confio en el moviment popular, organitzat als carrers, per defensar aquests drets i llibertats que ens neguen amb violència. És l’únic que em pot alliberar a mi de la presó, com a la resta de presos polítics.