Pablo Alborán porta el Sant Jordi a l’èxtasi

BarcelonaPablo Alborán PALAU SANT JORDI 8 DE JUNY

La química de Pablo Alborán amb el públic barceloní continua intacta: quan es va dirigir a les 17.500 persones, segons l’organització, que omplien el Palau Sant Jordi després de la introducció del concert i els dos primers temes, ja se l’havia fet seu. “Bona nit, família. Gràcies, Barcelona, per fer-me sentir com a casa. Ja soc aquí, per sempre”, va dir un Alborán pletòric, que va exhaurir les entrades per al concert d’ahir i per al d’aquesta nit. Oferirà un tercer concert a Barcelona el 21 de desembre, també al Sant Jordi. L’escenari de la presentació del seu quart disc, Prometo, està presidit per una pantalla de vídeo enorme al fons, que tant convertia Alborán en un gegant com s’omplia de projeccions que passaven a un ritme vertiginós, amb dues pantalles més a banda i banda. Tot i així, el màxim potencial del músic continuen sent els seus temes, la seva gran veu i la banda que l’acompanya. Després de Barcelona, Alborán actuarà el 16 de juny a l’estadi de La Cartuja de Sevilla.

Pablo Alborán es va fer esperar poc, i va sortir a l’escenari amb només deu minuts de retard, després que els assistents el reclamessin corejant el seu nom. La nit va començar amb un dels primers senzills de Prometo, No vaya a ser, que el públic va cantar amb ell a viva veu. I el cantant el va acabar d’encendre amb un “Bona nit, Barcelona!” La cridòria a la meitat del primer tema ja va ser eixordadora, i el públic ja no va deixar de cantar amb ell durant tota la nit. A continuació Alborán va interpretar dos temes del seu disc anterior, Terral: pasos de cero i La escalera. L’equilibri entre els temes de l’un i de l’altre va ser una constant al llarg dels quatre blocs en què es va dividir el recital, enllaçat per les paraules que anava dirigint al seu públic, principalment noies joves, moltes de les quals anaven acompanyades, i semblava que amb molt de gust, per les seves mares.

Feia tres anys que Alborán no actuava a Barcelona. Com si no volgués que l’encasellessin en els temes més populars, els va interpretar ja al segon bloc i no els va guardar per a la part final. Les balades Dónde está el amor, Recuérdame i Quién van encendre encara més el públic, que rebia a crits els detalls aflamencats que Alborán anava posant als temes. També algun moviment de cintura amb què tirava una mica de pebre a tant sentiment. El Sant Jordi es va ensorrar quan Alborán va fer uns passos de ball a Quimera. “Cada cop que vinc a Barelona és un dia especial, em fa recordar els primers concerts aquí”, va dir Alborán per donar les gràcies a tots aquells que han fet possible el seu èxit, abans de fer embogir el públic dedicant-li Tanto, al medley de Perdóname i Saturno, el segon senzill de Prometo.

Va arribar el tram final de la nit amb Boca de hule, un tema entre el desengany amorós i la ràbia política: “Em serveix de desfogament en qualsevol àmbit”, va explicar Alborán, que va seguir amb hits del seu repertori com Por fin i temes nous com Curo tus labios i Tu refugio, abans de fer ballar el públic amb Idiota i Vivir,moment en què va tirar confeti al públic per acabar la nit. Als bisos va rematar, al piano Solamente tú, que va cantar en part en català, i Prometo, amb Rosalía com a convidada sorpresa. Amb Éxtasis i Vívela ; una nit apoteòsica.