“L’Ovidi està en moltes pràctiques quotidianes”

Barcelona“L’Ovidi va ser una impugnació total a la Transició, i el 15-M era una impugnació a la crisi econòmica, de valors i democràtica”, diu el poeta David Caño, que forma part d’Ovidi 4, el projecte que comparteix amb David Fernàndez, Borja Penalba i Mireia Vives i que des de l’any passat també compta amb el guitarrista Toti Soler. “Quin regal tan extraordinari, tenir-lo!”, diu Fernàndez, conscient del privilegi de tocar al costat de qui va ser les mans d’Ovidi Montllor. Caño lliga el llegat insurreccional de Montllor amb aquell esclat d’indignació que va cristal·litzar en assemblees propositives a les places el maig del 2011. És cert que la cultura de la Transició va bandejar l’Ovidi, i que avui l’eco del 15-M amb prou feines arriba com una tímida remor, com la de la promesa de la reforma laboral. Tanmateix, els dos són fars importants per a la politització en el sentit menys institucional, i confluiran aquest dissabte a l’espectacle Ovidi 15-M a les Cotxeres de Sants (19.30 h), sota el paraigua del BarnaSants. “Ens hi ha embolicat el Pere Camps”, diu Fernàndez, atorgant el mèrit que li correspon al director del BarnaSants.

Per l’escenari, a més d’Ovidi 4 hi diran la seva músics com Quico Pi de la Serra, Alfons Om, Sílvia Comes, Anna Ferrer i David Vázquez (Ràbia Positiva), la periodista Txell Bonet, la filòsofa Marina Garcés i les poetes Míriam Cano i Núria Martínez Vernis.

L’espectacle arriba un parell de setmanes després de la publicació del llibre-disc L’Ovidi se’n va a la Beckett, coeditat per Sembra Llibres i Propaganda pel Fet, amb introducció de Jana Montllor (filla de l’Ovidi), pròleg de Marina Garcés i epíleg de Jordi Cuixart. És una manera de documentar una història que havia de ser efímera i que ja dura set anys. Primer va ser Ovidi 3: activisme políticomusical a propòsit del cançoner de Montllor, i amb bones dosis d’humor. “Al David [Fernàndez] li passarà com a l’Eugenio, que va començar fent cançó d’autor amb la dona: el David en zero coma estarà fent acudits al Jamboree”, informa Penalba. El trio es va convertir en Ovidi 4 amb la incorporació de la cantant Mireia Vives. “Estàvem més dissolts que la Primera Internacional, que era la bona. I l’entrada de la Mireia va ser un revulsiu per continuar”, recorda Fernàndez. “Hi vaig veure un espectacle molt diferent del que havia vist fins aleshores –diu Vives–. Era una una comunió de reflexions, poesia, música, tot alhora i establint una conversa directa amb l’Ovidi, que és com un company que està omnipresent, i això em flipa. També em va obrir les portes a conèixer l’Ovidi Montllor, que jo malauradament no el coneixia com puc fer-ho ara, perquè no me’l van ensenyar a l’escola”.

El clatellot de l’1-O

El trio es va fer quartet la tardor de manars i garrotades del 2017. “Arriba el clatellot de l’1 d’Octubre i tot canvia”, admet Vives. “Va ser una hòstia amb la mà oberta”, diu Penalba. “I és aleshores que comença a construir-se el format Cuidem-nos, que era com trobar un raconet entre l’escenari i el públic, trencar eixa quarta paret per entendre què collons estava passant. És com un sofà on poder plorar, riure i entendre, com intentava fer l’Ovidi, explicar un poc la realitat. I la veritat és que ha sigut terapèutic, molt intens, emocionalment molt bèstia”, diu Vives.

Ovidi 4 és també l’Ovidi més enllà de l’Ovidi. “Ell és una actitud, una manera d’enfocar i de veure la Transició, de ser molt crític amb la Transició, i una manera d’estimar la poesia i de relacionar-se amb l’art, amb la creació. La victòria de l’Ovidi és haver sigut capaç de sembrar aquesta llavor, ara i aquí, avui”, proclama Caño. “És com ingovernable, està dispers i en moltes coses. Està present en tants arreus que és inclassificable –afegeix Fernàndez–. Està present, viu, en moltes quotidianitats resistents. El ritme de la història va per dalt superaccelerat i la vida és una altra cosa que va per baix. Jo crec que l’Ovidi està en moltes pràctiques quotidianes”. 

El fil d’Ovidi Montllor també l’estiren els poetes. Segons Caño, la veu de l’autor de La fera ferotge, veu alhora de Estellés, Sagarra i Papasseit, ressona en l’actitud poètica d’Enric Casasses, Martí Sales, Mireia Calafell, Roger Pelàez, Maria Sevilla, Blanca Llum Vidal, Míriam Cano, Núria Martínez Vernis... i els que vindran.