'La oveja Shaun. La película: Granjaguedón': l'odissea espacial del xai Shaun
Crítica de la nova adaptació al cinema de la popular sèrie animada infantil
BarcelonaDirecció: Richard Starzak. Guió: Richard Starzak. 86 minuts. Regne Unit (2019). Animació.
Els millors episodis de la sèrie El xai Shaun, reeixida creació de l'estudi d'animació Aardman (Wallace & Gromit), espremen al màxim les voluntàries limitacions d'una ficció sense diàlegs, amb un únic espai -una granja anglesa- i pocs personatges -el Shaun, un ramat d'ovelles, el granger i el seu gos-. Així, la dificultat d'obrir un coco donava peu a una memorable peça de slapstick i un forat a la paret inspirava gags visuals en què les ovelles emulaven programes televisius davant el miop granger. El dubte, per tant, residia en si seria possible adaptar aquest reduït univers, no només al format llarg –com ja s’havia fet amb èxit a El xai Shaun. La pel·lícula-, sinó també a l'ampliació del nombre de personatges i localitzacions.
Granjaguedón, que narra els esforços del Shaun per retornar una adorable alienígena al seu món, aconsegueix superar el repte gràcies a un carismàtic disseny de personatges en què la plastilina de l'animació stop motion pot donar forma tant a una nena extraterrestre amb orelles de conill com a un prototípic ancià anglès vestit de tweed. Però també gràcies a la fidelitat als seus principis: el film, íntegrament sense diàlegs, aconsegueix els millors moments en seqüències còmiques com la del caos al supermercat que fan prevaldre, com en la sèrie, l'humor visual, l'slapstick i els jocs sonors.