‘Our boys’, els fills criminals d’Israel

BarcelonaEl 2014 ha quedat en el record de palestins i israelians com un any especialment marcat per la violència en una memòria col·lectiva tristament amarada d’hostilitats quotidianes. La sèrie Our boys, una coproducció de la HBO i la israeliana Keshet International que han creat a sis mans els jueus Joseph Cedar i Hagai Levi i l’àrab Tawfik Abu Wael, parteix d’un dels primers successos que van trasbalsar el territori aquell any. Al mes de juny van desaparèixer tres joves hebreus mentre feien autoestop a Cisjordània. La societat israeliana en ple es va abocar a exigir el retorn d’Eyal Yifrach, Gilad Shaar i Naftali Frankel. El descobriment dels seus cadàvers amb senyals evidents de violència va generar incomptables manifestacions públiques i desacomplexades d’odi als àrabs. Poc després, el 2 de juliol, segrestaven i assassinaven Mohammed Abu Khdeir, un palestí de 16 anys. Quan va aparèixer el seu cos calcinat enmig del bosc, un rum-rum es repetia a les llars israelianes: “Això no ho pot haver fet un jueu”. La policia no va tardar a atrapar els culpables, un adult i dos menors d’un assentament jueu il·legal.

Our boys s’endinsa en la complexitat del present a Israel i Palestina a partir d’un dels fets més traumàtics que hi han passat. La sèrie adopta l’estructura i la tensió d’una procedimental policial a l’hora de resseguir fil per randa la investigació dels esdeveniments. Rodada a Jerusalem, parlada en hebreu i àrab, i atenta a les dues parts del conflicte, els creadors de la sèrie es mullen pel que fa al seu posicionament. L’assassinat dels tres nois jueus serveix de detonador de tot plegat. Però és el crim contra el jove palestí el que centra tots els capítols, des del primer, en què se’ns presenta el Mohammed i la seva família, fins al vuitè (a falta de veure els dos últims, pendents d’estrena), en què s’inicia el judici contra els tres assassins. Això no vol dir que Our boys adopti el punt de vista palestí, que hi és. Ans al contrari, és sobretot una sèrie presidida per la crítica amb coneixement de causa al radicalisme jueu duta a terme pels mateixos israelians. Els nostres nois del títol són els quatre joves assassinats. Però, també, els tres assassins.

No s’ha de buscar a Our boys un aprofundiment en les causes històriques i polítiques de la violència a Israel i Palestina. La sèrie s’interessa sobretot per la diversitat de la resposta social que perpetua aquesta situació. Així, aprofundeix en les distàncies quilomètriques entre els integrants de la societat jueva, sobretot entre els molt laics i progressistes asquenazites i els més integristes i religiosos sefardites i mizrahim (els provinents de països àrabs o musulmans). Una de les troballes en aquest sentit és el protagonista, el Simon (encarnat pel també director de cinema Shlomi Elkabetz), l’investigador del departament dels serveis secrets israelians encarregats de controlar la ultradreta jueva. Com a protagonista de ficció, el Simon adopta el rol prototípic de policia addicte a la feina. Però alhora representa unes complexitats culturals específiques de la societat israeliana, ja que investiga un perfil de població que coincideix amb el de la seva pròpia família, devots religiosos d’origen magribí.

D’altra banda, la sèrie també plasma la impossibilitat de viure la mort d’un fill en aquestes circumstàncies des d’un dol íntim i no polititzat. “El Mohammed ja no és només el teu fill”, li deixa anar un conegut al pare del noi assassinat, tot constatant la dimensió col·lectiva que agafa qualsevol mort violenta en territori palestí.