'Otra ronda': ¿la vida seria millor amb aquell puntet d'embriaguesa sempre a sobre?

'Otra ronda'

(3 estrelles)

Direcció: Thomas Vinterberg. Guió: Thomas Vinterberg i Tobias Lindholm. 117 min. Dinamarca, Suècia i Països Baixos (2020). Amb Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen i Magnus Millang. Estrena als cinemes

Segons el psiquiatra Finn Skarderud, els humans naixem amb un dèficit d'alcohol a la sang d'un 0,05%. O almenys així ho explica en Nikolaj (Magnus Millang), un dels protagonistes d'Otra ronda, durant el sopar de celebració del seu quarantè aniversari amb els col·legues de la feina. Beure el just per compensar aquesta mancança ajudaria a afrontar millor la vida. Entusiasmats amb la idea, la colla d'amics decideix investigar la validesa de tal hipòtesi tot portant-la a la pràctica. És també una manera de sacsejar les seves rutines familiars i laborals, sobretot en el cas del protagonista principal, en Martin (Mads Mikkelsen). Els homes descobreixen que, efectivament, beure una mica cada dia els ajuda a desinhibir-se. Cap sorpresa. Tampoc no ho és que no siguin capaços de romandre en el nivell “neutre” d'alcoholització que s'havien proposat i es precipitin en una espiral de progressiva i devastadora embriaguesa.

Thomas Vinterberg, el cineasta que va inaugurar el Dogma 95 amb Festen, s'ha especialitzat en drames que aborden temàtiques sonades des de perspectives a priori ben atractives. Aquí s'endinsa en les inèrcies de la cultura de l'alcohol des de la crisi masculina dels quaranta. En els seus moments més interessants, el film posa en evidència les dificultats per trobar l'equilibri vital entre moderació i excitació. I, com és habitual en el cinema del danès, no hi falta un apunt tràgic amb lliçó moral inclosa. Però Otra ronda confirma sobretot la capacitat de Vinterberg per extreure el vessant més vulnerable d'un actor tan versàtil com Mads Mikkelsen, amb qui ja havia col·laborat a La caça. Aquí ho remata fent aflorar un dels talents menys coneguts d'aquest intèrpret, el de ballarí. La seqüència final és tot un caramel en aquest sentit: l'actor recupera la complexitat que el film havia perdut en el seu últim tram i l'aboca en un número de dansa tan informal com esplèndid.