La borratxera que explica millor Dinamarca

CopenhaguenEn la primera escena d'Otra ronda, la pel·lícula que el danès Thomas Vinterberg estrena aquest divendres, un grup d'adolescents practiquen un joc de beure alcohol força curiós. Corrent de dos en dos al voltant d’un llac de la ciutat, s’aturen a cada banc per beure’s una cervesa de la caixa que carretegen; guanya la primera parella que dona la volta al llac i buida les ampolles. Si es tractés d’una pel·lícula nord-americana, l’escena podria conduir a una tragèdia o a un alliçonament moral. Però a les mans de Vinterberg, ni la catàstrofe ni la moralitat es materialitzen. Exceptuant unes quantes vomitades, ningú pren mal. Els adults veuen les trapelleries dels joves amb indulgència i fins i tot la policia sembla que s'ho pren de broma. Otra ronda pot anar sobre beure, però la seva visió de l'alcohol és, amb matisos, majorment alegre.

A Dinamarca, on els cinemes estan oberts des del juny, la pel·lícula ha estat un èxit rotund: ha venut més de mig milió d’entrades en el primer mes (en un país de 5,8 milions de persones). Part d’aquesta popularitat es deu, sens dubte, a la qualitat de les interpretacions, amb Mads Mikkelsen al capdavant, i al guió que Vinterberg va escriure amb Tobias Lindholm. Però la representació que fa de la relació dels danesos amb l’alcohol ha tocat nervi entre el públic danès. "És el mateix que va fer Vinterberg amb Celebració (1998)”, diu Katrine Hornstrup Yde, periodista i crítica de cinema del diari Information. "Aquest petit joc divertit és la clau per mirar-nos realment a nosaltres mateixos".

Otra ronda explora com l'alcohol pot, a la vegada, augmentar la joia de la vida i destruir-la, a partir d'una idea del psiquiatre noruec Finn Skarderud, que afirma que els humans neixen amb un nivell d'alcohol a la sang massa baix; si s'augmentés fins al 0,05%, segons la seva teoria, funcionarien millor. A la pel·lícula, els personatges principals –quatre mestres d’escola en plena crisi de la mitjana edat– posen a prova aquesta tesi.

Camp de proves etílic

Per preparar-se per fer el paper, els actors van passar per una mena de camp de proves. “Vam fer servir alcoholímetres per veure què passa amb el parlar a 0,05, a 0,08 i a 0,1”, explica Mikkelsen. “Amb dues copes de vi tot es torna una mica més fàcil. Estàs a lloc, tens una bona conversa i jugues a dards molt bé. Amb cinc cerveses, comences a fallar; amb vuit, ja no toques el tauler”. Els actors van provar d’anar a més. “Encara que hi vegis borrós, fins a 0,1 encara n’ets conscient. Però després, de cop, trontolles i ja no t’importa res. Aquí és on passen les bogeries”, diu Mikkelsen.

En la primera versió, la pel·lícula era "una celebració pura i dura de l'alcohol", diu Vinterberg. "Vaig estudiar totes les fites increïbles aconseguides per gent realment borratxa en política i arts". Els hàbits alcohòlics d’Ernest Hemingway i Winston Churchill encara figuren en la pel·lícula, i una de les seqüències més divertides és un muntatge de líders mundials clarament borratxos. Però al final, Otra ronda ha adquirit una visió més matisada que deixa lloc al costat fosc de l'alcohol, ja que Vinterberg va ampliar l'abast de la pel·lícula arran d'una tragèdia personal: quatre dies després de començar el rodatge, la seva filla Ida, de 19 anys, va morir quan un cotxe conduït per un home que estava escrivint pel mòbil va xocar contra el vehicle on viatjaven ella i la seva mare. Ida havia d'interpretar un dels fills del personatge de Mikkelsen a la pel·lícula, i el seu institut era una de les localitzacions. Vinterberg va estar a punt d'abandonar el projecte.

“La meva filla havia mort, i jo havia de fer una pel·lícula sobre beure. No tenia cap sentit", explica. "Llevat que insistíssim que es convertís en una pel·lícula sobre la vida, un cant a la vida”. Per a Mikkelsen, la transició va ser subtil. “Aquest altre significat ja hi era, al guió; només havíem de treure'l a la llum –diu–. No va ser una cosa que decidissim tots. Va passar de manera natural".

L'educació alcohòlica dels danesos

En part, el que fa estranya la relació amb el consum d'alcohol dels danesos és que la incidència es concentra en els joves, especialment dels 15 als 17 anys. El mateix Vinterberg no va adonar-se de la peculiaritat de la tradició del llac que obre la pel·lícula fins que un amic nord-americà de visita va sorprendre’s que deixés participar-hi la seva filla. Otra ronda planteja la interessant pregunta de si els danesos aprenen a connectar socialment mitjançant l'alcohol de massa joves.

Dinamarca té un dels índexs més alts del món de consum d'alcohol entre adolescents. Un informe de l'Organització Mundial de la Salut publicat a principis d'any alertava que els joves danesos de 15 anys consumien gairebé el doble d’alcohol que la mitjana europea. Els últims esforços per elevar l'edat mínima per adquirir alcohol de 16 a 18 anys han trobat molta oposició, en part perquè els adults recorden amb nostàlgia les seves pròpies intoxicacions. “Ser jove a Dinamarca està i estarà inextricablement relacionat amb l'alcohol i el consum de begudes. Forma part del que som", escrivia recentment l'antropòloga Maja Gildin Zuckerman al diari Weekendavisen. "Per tant, brindem amb ells quan tenen 15 anys i els recollim a urgències quan en tenen 16”.

De l'abús etílic a l'abús sexual

La pel·lícula també s’ha estrenat en un moment en què, gràcies al coronavirus i al moviment MeToo, els hàbits alcohòlics de Dinamarca estan sota un nou escrutini. En una cultura que es percep a si mateixa com a reservada, fins i tot tímida, i en què hi ha poca tradició de trobar-se, beure és un combustible molt important per a la connexió social. Això podria ajudar a explicar per què els danesos tenen els índexs més alts d’alcoholització "intensa i episòdica" de qualsevol país de la Unió Europea.

A finals d’agost va començar al país nòrdic una segona onada de revelacions d’assetjament sexual, que va donar lloc a una sèrie de renúncies de persones de renom, inclòs un líder polític i l’alcalde de Copenhaguen. Els dos homes van admetre que havien tocat de manera inadequada dones a les festes nadalenques de l’oficina, en les quals l’embriaguesa extrema i altres conductes transgressores no són només habituals sinó esperades (no és casual que ningú porti la seva parella a la festa). "És evident que la nostra cultura de l'alcohol té molt a veure amb les agressions sexuals", diu Yde.

Tot i que li interessa el debat sobre alcohol i abús, Vinterberg es complau que la pel·lícula no hagi estat, en general, focus del debat. "No som polítics ni mestres ni capellans. Fem preguntes però insistim en no donar respostes”, diu el director. Tot i així, admet certa preocupació sobre com aquesta voluntat no moralitzadora afectarà la trajectòria de la pel·lícula als Estats Units. “Una pel·lícula sobre quatre homes blancs heterosexuals de mitjana edat que ensenyen a beure als joves… Què hi ha que no m'hagi de preocupar?”, diu amb mig somriure.

A Dinamarca, que ha escollit la pel·lícula per anar a uns Oscars on Vinterberg també està nominat com a millor director, s'està rebent Otra ronda com la carta d'amor que volia Vinterberg. "Tenim una cultura especial de l'alcohol, però fins ara no crec que haguem tingut cap representació cultural que la capturi", opina Yde. La pel·lícula "sembla destinada a convertir-se en el referent que ens agermana a tots".

Copyright The New York Times