Oscar D'Aniello i Helena Miquel tornen a ser Delafé y Las Flores Azules

BarcelonaOscar D’Aniello i Helena Miquel van ser Delafé y Las Flores Azules fins al 2015, quan la cantant barcelonina va abandonar el projecte. Set anys després, i amb Dani Acedo sempre com a tercer vèrtex, tornen a treballar plegats: han publicat una cançó titulada Aquí y ahora, i aquest dissabte inauguren el Festival Strenes de Girona amb el concert amb què engeguen la gira de celebració del 20è aniversari de la formació de la banda. “Em vaig distanciar del grup i vam estar força temps sense tenir contacte, l’Oscar i jo, perquè necessitàvem fer una pausa llarga a nivell professional i emocional també –explica Miquel–. Veníem de moltes sacsejades de tota mena. Necessitàvem girar full i col·locar les coses novament a lloc”. “Vam estar tretze anys treballant junts, set de parella; n'hem vist de tots els colors”, recorda ell.

D’Aniello va continuar com a Delafé, i va publicar dos discos, un de més fosc i un altre de més lluminós. Ella va mirar de tirar endavant una carrera en solitari amb el disc El sol en la sombra (2017). A poc a poc, van anar recuperant el contacte. “Ell de tant en tant em deia de fer alguna cosa junts, però jo no em veia amb cor. Havia tingut bessones, i eren molt petites. Al juny faran quatre anys”, informa Miquel, que actualment treballa a Catalunya Ràdio. “I un dia l’Helena em va trucar i em va dir que tenia moltes ganes de fer una cançó”, diu ell.

“Quan l'hi vaig dir l’Oscar es va posar supercontent –afegeix Miquel–. Va ser una alegria mútua. Jo havia estat tres anys molt ficada en el rol de mare, i era molt difícil deixar a càrrec d’una persona dues bessones tan petites. El desembre del 2020 sí que se’m va començar a despertar la necessitat de cobrir una faceta de la vida, que era l’artística i la creativa, que havia abandonat des del 2017”. 

Una gira de dissabte en dissabte

Van començar a treballar en una cançó, després va sorgir la idea de fer un concert... Però, com diu D’Aniello, “tirar-nos dos mesos assajant per fer un sol concert” no pagava la pena. La pilota es va anar fent grossa i ha “desembocat en una gira” en principi de deu actuacions. “Quan és Delafe y Las Flores Azules el caixet del grup puja més i llavors pots tenir millores mecàniques; podem anar-hi bateria, vents, llums...”, admet D’Aniello.

Una les condicions que han posat és que els concerts siguin en dissabte per afavorir la conciliació, “sobretot pel tema dels cangurs”, diu D’Aniello. “Compaginar rock’n’roll i conciliació és complicat –constata ell, pare d’un nen–. I en el cas de l’Helena encara més perquè el seu company, el Lluís, és el tècnic de so del grup”. “Si el bolo és a prop de casa, com el del Cruïlla [el divendres 8 de juliol], ho podem gestionar millor, però a Saragossa o Madrid és més còmode si és dissabte”, explica Miquel.

L’inici de la gira ha tingut com a pròleg la publicació de la cançó Aquí y ahora, un bon tast de la química artística recuperada. “Som com dues peces que s’ajunten i la cançó parla d’això, de dues peces que juntes creen bellesa i emoció”, diu D’Aniello, que no descarta que l’èpica d’Aquí y ahora tingui alguna cosa a veure amb el fet que “arran del confinament” hagi escoltat “molt heavy” i hagi llegit "més còmics de superherois que mai": “Suposo que per evadir-me com un adolescent”. Això sí, “el gran referent” continua sent el grup The Flaming Lips: “Fer cançons tristament felices, o agredolces”.

El retrobament, "molt maco a nivell creatiu", segons Miquel, arriba en "el moment perfecte", segons D’Aniello. "Després de la pandèmia veus que de sobte ens hem fet grans –diu ell–. Tots els de la meva quinta som senyors que de sobte ja no sortim. Hi ha generacions superfortes darrere, i tot plegat ha sigut com una urgència: d’aquí res tindrem 55 anys i ja no podrem sortir a un escenari. Aprofitem-ho, passem-ho bé fent això que ens agrada ara que encara ens podem moure i ballar".