Cordin-se els cinturons, que l’Orquestra del Liceu s’estrena a l’Opéra Bastille
El conjunt dirigit per Josep Pons viatja a París per interpretar 'El castell de Barbablava', de Béla Bartók
París"Espero que hàgiu afinat els instruments", deia el capità de l’avió amb què va viatjar l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu cap a París. Faltaven unes hores perquè s’estrenessin a l’Opéra Bastille amb l’obra El castell de Barbablava en versió concert amb motiu del 175è aniversari del teatre català. "Així trenquem la rutina dels assajos del dia a dia. Avui he vist cares amb més color", afirmava el Ricardo, que viatjava amb el trombó d’acompanyant. I és que l’orquestra s'ha escarrassat alternant aquests assajos amb Parsifal, de Wagner, i no s’atura: continuarà la setmana que ve amb els concerts a la Platja del Bogatell i prepara la seva participació en el Grec.
Prendre la Bastilla és una revolució. Es tracta d’una fita sense precedents tant per a l’orquestra com per al seu director, Josep Pons, que fa una dècada que hi ha portat el seu projecte renovador. S’emmarca en un intercanvi amb l’Orchestre de l’Opéra National de París que va interpretar La novena simfonia de Mahler al Liceu el setembre passat amb Gustavo Dudamel encara com a director. L’esdeveniment històric mostra que "l’orquestra ha millorat molt i que està en un bon moment dins el concert internacional", va dir el president de la institució, Salvador Alemany. És una fita que forma part del "moment dolç" que viu la cultura catalana, va assenyalar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. I també des del punt de vista d'acció exterior de país, va afegir la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret.
Una vuitantena de músics encapçalats pel seu director van encomanar-se a la fragilitat de la perfecció de l'òpera d’un sol acte del compositor hongarès Béla Bartók que Pons ja havia dirigit amb La Fura dels Baus amb la mateixa orquestra quan encara no n’era titular. Debutaven en el seu rol els dos solistes, la soprano sueca Iréne Theorin i el baix-baríton gal·lès Bryn Terfel, entusiasmat amb una orquestra amb gent de tot el món dirigida en català, una llengua que sent propera per les seves arrels celtes.
Set portes a la psique masculina
–Quins llacs tan meravellosos –diu Judith.
–Són llàgrimes –respon Barbablava.
L’obra psicològica del 1918 que contraposa contínuament les dues mirades "diu molt amb pocs gestos", va afirmar Pons. Judith s’entesta a obrir les set portes de la psique de Barbablava a la recerca de la llum, però només hi troba elements sinistres i ensangonats acompanyats de la sensorialitat de la composició de Bartók, capaç de sintetitzar les tendències del seu temps, des de l’impressionisme francès de Debussy a l’harmonia politonal del primitivisme de Stravinsky. L’emblemàtic teatre d’òpera parisenc, una sala de granit exigent per la seva reverberació amb un escenari amb forma de petxina que projecta el so i amb una capacitat gairebé completa de 2.700 persones, la va acollir amb llargs aplaudiments.
Dins l’orquestra, que no viatjava des del 2017, hi ha qui espera que aquest vol no sigui flor d’un sol dia i que continuï enlairant-se la seva reputació internacional i l’agermanament amb París. De moment, Alemany va convidar l’orquestra parisenca al futur Liceu Mar i l’any que ve Dudamel portarà al teatre barceloní Fidelio, de Beethoven, amb la Filharmònica de Los Angeles i la col·laboració del cor del Liceu, que l’any que ve viatjarà a París i a Londres.
A la tornada, és el viola solista qui, sorneguer, es fa passar per capità: "Enhorabona pel concert d’ahir. A la meva tieta li va agradar molt. Ara passarà el servei de cabina amb la poció màgica de Panoràmix".
