Orpheus XXI, l’alegria de la música intercultural

Santes CreusOrpheus XXI va inaugurar el primer Festival Jordi Savall a l'antic dormitori del reial monestir de Santes Creus. En un ambient distès, Jordi Savall va presentar els set músics refugiats que integren la resta de la formació. "Aquest és un programa molt estimat. Hi participen músics de Síria, el Kurdistan, el Marroc, Madrid...", i la gent es va posar a riure potser pel poc exotisme de l'indret, mentre el percussionista Pedro Estevan es disculpava amb un gest i Savall afegia amb un somriure: "Fa més de 30 anys que toquem junts i mai hi ha hagut cap problema". I seguia enumerant: "L'Iran, Bulgària, l'Iraq".

El programa combinava músiques tradicionals d'Orient i peces d'Occident, aquestes últimes obres medievals i tradicionals sefardites protagonitzades pel violagambista. Els músics, molt compenetrats, s'animaven els uns als altres i es veia que gaudien. La veu profunda de Waed Bouhassoun va ser un dels fils conductors així com els neys (flautes antigues de l'Orient Mitjà) de Moslem Rahal, però el solo que va oferir el músic iranià Mostafa Taleb amb el seu kamanche va aturar el temps, amb sons que per moments semblaven els d'un violoncel. Va ser molt aplaudit.

L'armeni-sirià Ibrahim Keivo va posar el toc festiu a la vetllada cantant i tocant el seu busuqui o saz (de la família dels llaüts) plantat al mig de l'escenari absolutament entregat i ballant entre rialles desbordants. El també sirià Maemon Rahal i Pedro Estevan van fer un diàleg de percussions fantàstic, i el búlgar Georgi Dimitrov va demostrar el seu virtuosisme amb el qanun (instrument de corda polsada).

Per acabar, Savall va presentar "una melodia que s'interpreta en diferents versions a tota la Mediterrània i, si bé la música serveix per unir, aquí la lluita per reivindicar el seu origen és ferotge". Bouhassoun en va fer una versió greu i profunda acompanyada de Keivo, Savall la va tocar en to menor i introduint-hi el tema d'El noi de la mare i, finalment, la van reinterpretar tots junts amb molt ritme i alegria. Prop de dues hores d'unió musical entre pobles que el públic va aplaudir a peu dret.