Oriol Vilanova, l'artista de les 125.000 postals

BarcelonaPer a l’artista Oriol Vilanova (Manresa,1980) les postals són el material principal de les seves obres, i la seva col·lecció creix de manera exponencial: quan va exposar a la Fundació Antoni Tàpies el 2017 en tenia més de 34.000 i ara, coincidint amb la inauguració de la seva primera exposició individual a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27, fins al 5 de març), assegura que ja en té més de 125.000. “La col·lecció creix cada setmana, i treballar amb ella vol dir escoltar-la”, subratlla Vilanova. L’exposició porta per títol Segon mercat i inclou quatre peces noves, una de les quals, un mural amb 700 postals iguals de la localitat del Pirineu francès de Portè; és reveladora de la manera de treballar de l’artista: aquestes mateixes postals es van poder veure apilades dins un armari a la sala The Green Parrot el 2015 i ara les torna a exposar mostrant les guixades que el venedor de les postals del Mercat de Sant Antoni va fer per evitar que la fundadora de The Green Parrot, Rosa Lleó, les pogués revendre, tot i que les havia comprat per encàrrec del mateix Vilanova amb el requisit que no digués que eren per a ell i que regategés, un altre dels trets de la feina de Vilanova. “És un acte d’iconoclàstia”, diu l’artista de l'obra, titulada Causa i efecte. “En aquesta obra veig el mercader com un artista i els gestos no deixen d’estar lligats a la història de l’art conceptual i he intentat recrear-los”, explica l’artista, mentre que per a la directora de la galeria d’Àngels Barcelona, Gabriela Moragas, Vilanova acaba capgirant el “gest d’anul·lar la imatge” del venedor i li dona un altre valor econòmic i més alt. 

Oriol Vilanova es va establir a Brussel·les fa nou anys per estar a prop del seu mercat de puces favorit, el de la plaça del Joc de Pilota. "És un monument que es construeix i es desmunta cada dia", assegura. “Els mercats de puces com menys els toquin millor. Convertir-los en un lloc dissenyat com els Encants és antinatural, són espais que necessiten ser més salvatges”, subratlla. El de la plaça del Joc de Pilota és efectivament improvisat, com es pot veure en una altra de les peces exposades, un muntatge amb setze vídeos que recullen unes 3.000 fotografies que de manera intuïtiva ha fet dels objectes més diversos que estan a la venda al mercat de la plaça del Joc de Pilota. Aquesta acumulació d’imatges admet mil una lectures, des de la visió del mercat com un collage d’objectes fins a una revisió del passat colonial de Bèlgica, per les nombroses estatuetes africanes que s’hi poden veure. “El mercat és un lloc sobreestimulant”, diu Vilanova.

Les visites d’Oriol Vilanova a aquests mercats tres cops a la setmana o més són com anar a l’estudi a treballar i a la vegada un moment d'introspecció. “El mercat és també un espai de desconnexió, entro en una mena de trànsit”, diu Vilanova. Precisament una altra de les peces consisteix en unes caixes de plàtans plenes de postals de les quals només es veu el llom, evocadores de la recerca de Vilanova en aquests mercats. “Pots pensar que és un objecte que està en trànsit dins la galeria”, explica.

En paral·lel a aquestes obres l’exposició arrenca abans d’entrar a la galeria, ja que Vilanova ha pintat a l’aparador “un poema econòmic”, com diu ell mateix, sobre el regateig. Es tracta de la transcripció d’una compra que comença quan el venedor demana 90 per unes postals, el col·leccionista n’hi ofereix 40 i regategen fins que s’acaben posant d’acord en 60. "Són molts els mercats que coexisteixen. M'interessa el que tenen en comú i al mercat de l'art també hi ha regateig", conclou l'artista.