Oriol Ponsatí-Murlà: "Volem assentar les bases per a un Pla de Lectura 2030"

BarcelonaDesprés del Pla Nacional de Lectura de Ferran Mascarell 2012-16, Santi Vila va presentar-ne un altre el 2017 que havia de tenir una inversió total de 105 milions d'euros. La Institució de les Lletres Catalanes ha rebut ara l'encàrrec de coordinar-lo. Com es pensa tirar endavant i amb quin pressupost?

El conseller Santi Vila el va presentar com un acord de govern quan no ho era, i les previsions econòmiques eren difícils de mantenir, de manera que moltes accions no les hem pogut satisfer. Ara estem treballant en l’avantprojecte de pressupost que, si tot va bé, s’ha d’aprovar a principis del 2020, i que suposa l’increment per al departament de Cultura d’un 0,7% a un 0,9%. En el cas de la Institució, això suposa un increment de 160.000 euros, que és important. Primer he reunit les direccions generals implicades en el Pla i hem fet un estat de la qüestió pressupostari. Ara hi destinem 12 milions d’euros, i el 2020 volíem destinar-n’hi el doble, 24. En aquests moments, amb els recursos propis en cobrim 6; per tant, passem de 12 a 18 i ens en queden 6 més per cobrir. Aquests que ens falten, si ens en sortim d’aprovar els pressupostos, haurien de sortir del pressupost del Govern a través d’una aportació específica per al Pla.

Quines són les pròximes accions?

Convocarem un Consell Nacional de la Lectura, que tindrà una representació de totes les administracions públiques implicades –l'ILC, l'ICEC i la direcció general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, i també l’Institut Ramon Llull i Política Lingüística– i la més àmplia possible del sector. Aquest consell és útil, perquè d’aquí en sortiran les conclusions que permetran deliberar a fons i arribar a consensos sobre quin model de foment de la lectura volem al país.

I el departament d’Educació?

Si volem que sigui realment un Pla Nacional de Lectura també s’hi ha d’implicar Educació, així com el món municipal i les diputacions. Hem de tenir una visió com més àmplia millor, i això ho aconseguirem a través d’aquest consell, que farà, mitjançant unes taules sectorials, una valoració sobre les necessitats del sector. No llençarem l’anterior Pla de Lectura per començar-ne un de nou, sinó que mirarem de donar resposta fins allà on sigui possible del que proposava aquest pla, però no ens podem permetre un Pla de Lectura cada quatre anys. Si realment ens creiem que la lectura és un element vertebrador i transversal, hem d’establir les bases per a un Pla de Lectura 2030, i per això cal tenir unes estructures i un consell fixes.

La Institució ja té un consell. Serà aquest?

Aquest consell és un òrgan assessor intern de la Institució, però reuneix tots els àmbits que caldrien si féssim un Consell Nacional de la Lectura. Faltarien els representants del departament d’Educació, així com els dels altres òrgans del departament de Cultura implicats. Un cop convocades i definides les taules de treball, es podrà tirar endavant. Cal donar suport a tot el sector, des dels creadors fins a les biblioteques i la indústria.

Una de les accions que han tingut més èxit del Pla és el programa Fas 6 anys, et regalem un llibre

És un programa que econòmicament sosté l’ICEC i que està tenint molt d’èxit. Ara cal fer una revisió a fons a l'acabar l’any per veure quina tendència hi ha hagut respecte al 2018 en la compra de llibres en català i castellà i avaluar-ho. Si veiéssim que creix el castellà –ara estem un 70-30–, ens plantejaríem restringir-ho a la llengua catalana.

¿Es crearà una direcció general del Llibre?

Això és una cosa que es va posar com a punt número 1 del seguit de mesures del Pla de Lectura, i allà es va quedar, perquè això vol dir molts diners. Quan el conseller Vila va llançar-ho sabia que no ho podia fer.

I la Casa de les Lletres?

S’ha parlat de la Casa de les Lletres de l’Ateneu Barcelonès, però ja veurem si la fan. Un dels nostres principals agents són les entitats articuladores, com l’AELC, l'ACEC o el PEN, que estan hostatjades a la cinquena planta de l’Ateneu gràcies a un conveni amb la Generalitat que caduca el desembre del 2021. Acabem de tancar un acord associat a una ajuda per a la remodelació arquitectònica perquè aquestes entitats puguin prorrogar cinc anys més la seva estada amb les mateixes condicions. Quan jo vegi que hi ha una voluntat real de fer una Casa de les Lletres amb l’ICUB i la Diputació, i si a les entitats els va bé i hi volen anar, perfecte. Personalment crec que tindria tot el sentit del món que la seu de la Institució de les Lletres Catalanes fos alhora hotel d’aquestes entitats, i és un tema que tinc sobre la taula, però s’hauria de buscar un altre local. Aleshores sí que seria la Casa de les Lletres.

Espais Escrits és una de les associacions que fan més feina per al patrimoni literari català, i compta amb pocs recursos.

És una estructura potentíssima, perquè darrere seu hi ha un centenar d’altres entitats, no només cases museu, i totes despleguen estratègies de patrimonialització literària. És una de les entitats de referència i li donem suport a través d’una línia d’ajudes que permet incloure despeses de personal i espai. L’entesa amb les responsables és òptima, i estem treballant conjuntament perquè la part de recerca que es fa a les universitat conflueixi amb la que ja duen a terme des d'Espais Escrits.

Quin paper han de jugar les cases museu d’escriptors a l’hora de preservar els llegats d’escriptors?

Els llegats tant d’escriptors com d’editors es vehiculen a través de la Biblioteca de Catalunya o l’Arxiu Nacional. La Institució mira d’estar al cas quan hi poden haver possibles llegats en forma de biblioteca o arxiu personal, i la nostra obligació és acompanyar, allà on hi hagi voluntat, aquestes entitats. D’altra banda, l’any passat es va crear la figura de "secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya", i he plantejat la possibilitat que alguna de les entitats d’Espais Escrits, com la Fundació Josep Pla de Palafrugell, s’hi adhereixi. Sense moure ni un sol paper de Palafrugell passarien a ser una secció de l’Arxiu Nacional amb tot el que implica de suport tècnic. Això ja ho hem aplicat a l’Arxiu de la Casa Ametller i abans a l’Arxiu Tarradellas de Poblet: és una bona solució.

L’any que ve no hi haurà cap commemoració que recordi una dona. Com és?

Fem el centenari del naixement de Joan Perucho i els 50 anys de la mort de Josep Carner. Fem un esforç perquè no ens passi per alt cap figura rellevant que hi hagi de ser, homes o dones, però és normal que quan mirem enrere ens trobem més escriptors homes.

De vegades falta recerca, perquè moltes dones han quedat sepultades.

Fem cerques amb l’Institut Català de les Dones, i l’any vinent, per exemple, recuperem la figura d'Isabel Jolis Oliver (1662-1770), la impressora de la segona edició d'El Quixot a Barcelona, en el 250è aniversari de la mort. Aquesta commemoració s'assumirà com una acció coordinada sota el paraigua del Pla de Lectura.

Quin projecte teniu envers els espais de creació?

A Catalunya en tenim uns quants, però no sabem quins són, i s’hauria de fer un mapa. Hi ha des del centre de Farrera fins a la Sénia, on hi ha la Casa de l’Artista, que inclou un programa de residències literàries, a part de la FABER a Olot, que actualment impulsa el Ramon Llull amb convenis amb l'Ajuntament d'Olot i Andorra, on han obert una nova residència. Hem d’avançar cap a un estàndard homologable amb els programes europeus, i la millor manera de fer-ho és mitjançant una nova línia d’ajudes. El pas següent és posar aquesta xarxa connectada amb la internacional. M’he reunit recentment amb el CIRDOC de Tolosa per crear una xarxa d’espais de creació literària transfronterera amb Occitània, les Balears i el Principat de Catalunya.

La candidata de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, està sent investigada per presumptes irregularitats en concessions administratives durant el temps que va estar al capdavant de la Institució. Què opina del cas?

Puc afirmar amb rotunditat, perquè tinc accés a tota la documentació administrativa i econòmica que es va generar durant aquells anys, i que és consultable per tothom perquè està penjada, que si efectivament s’està investigant Laura Borràs en aquests termes és una aberració i una falsedat. No hi ha cap fet que pugui donar suport a aquestes imputacions, i crec que s’emmarquen en la deriva repressiva que estem vivint.