Oriol Pàmies: “És increïble com algú pot transformar el que més odia de si mateix en el que més el fa brillar”
Amb 28 anys, el reusenc Oriol Pàmies es passa una bona part del seu temps viatjant. Ara, després de tres anys a Tel Aviv, s’ha tornat a instal·lar a Barcelona, on viu amb el seu pinscher miniatura Tyson, un cadell que va adoptar quan va veure que el venien apartat dels seu germans perquè tenia un defecte a la pell. La seva militància LGBT l’ha portat a fundar el 2012 la xarxa social Moovz, que presenta en conferències a tot el món i que és la més gran per a aquest col·lectiu amb 2,5 milions d’usuaris. També es dedica a ajudar oficines de turisme d’arreu del món a ser friendly amb els visitants homosexuals.
Seguir l'instint
Als 18 anys, Oriol Pàmies es va traslladar de Reus a Barcelona per estudiar publicitat i relacions públiques, un projecte que aviat va donar per perdut. “A segon vaig deixar la carrera. Ho sentia com una continuació de l’escola i del batxillerat. Em vaig sentir ofegat perquè tenia clar que el que volia seguir era el meu sentiment d’emprenedoria”, recorda Pàmies, que als matins treballava en una start-up que al final van acabar versionant amb un soci. “Va anar molt bé i no vaig tornar a la carrera. A casa es van preocupar moltíssim. Però quan era més jovenet, la meva forma de treballar passava per esforçar-me molt i tenir èxit. Sentia que l’èxit podia compensar una mica els meus pares pel fet que jo fos gai”, afirma l’emprenedor, que confessa que ara mateix viu “com un regal” ser homosexual, perquè el va portar a lluitar més i a complir els seus objectius.
Un espai lliure
Pàmies, que somriu quan recorda que als 23 anys ja “s’havia arruïnat i ho havia tornat a guanyar tot dues vegades”, explica que en aquella època, quan Barcelona li va començar a quedar petita, va rebre una invitació providencial. “Em van portar a un workshop de deu dies a Tel Aviv per discutir la possibilitat de crear una xarxa social global per a la comunitat LGBT. No sabia ni que la ciutat era un hotspot gai”, explica. “Allí hi havia 15 persones de tot el món i, abans de marxar, ja m’havien proposat fundar Moovz”, rememora. “En el moment en què jo encara no tenia clar que era gai, i també al principi, tenia un sentiment d’aïllament i de desconcert i no sabia amb qui parlar. Un cop ja ho havia acceptat, en xarxes com Facebook sentia limitacions. Per això vaig pensar que, per superar el bloqueig, calia crear una xarxa que fos un espai lliure per a la comunitat LGBT”, explica sobre Moovz.
Aportar sempre
Ara diu que se sent plenament satisfet amb aquella decisió: “És molt bonic poder barrejar la militància i els negocis, perquè facis el que facis sempre estàs aportant alguna cosa a la teva comunitat”. Un col·lectiu que coneix bé arreu del món i sobre el qual opina que “encara hi ha molta feina per fer”. Preguntat per si s’imaginava que acabaria sent una icona LGBT, Pàmies se sincera: “Tinc moltes hores per pensar. Als avions i als aeroports. I és increïble com una persona pot agafar el que més odia de si mateix i transformar-ho en el que més el fa brillar. Jo quan tenia 16 anys negava ser gai i sentia un rebuig molt gran contra mi mateix. I ara m’ha servit per ajudar altres persones”. Sobre si sent una certa crida a afluixar el ritme laboral, ho té clar: “Quan poses els teus somnis i la teva carrera per davant de tot i veus que amb temps i esforç es van complint, no sents cap ganes de parar”.
