Moltes gràcies, Oriol

Has viscut quasi un segle. Has aportat molt de talent, moltíssima intel·ligència i una incontestable quantitat d’empenta transformadora. Has viscut amb intensitat. Els que t’hem conegut sabem que has viscut una vida d’aquelles que val la pena de viure. Has fet aportacions genials a l’arquitectura i encara més a l’urbanisme. Has contribuït a fer de Barcelona la gran ciutat que avui és. En gran mesura, la ciutat et deu haver-se reconegut a si mateixa, haver percebut la capacitat de transformar-se, de modernitzar-se, de ser un referent. Vas fer de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona un far internacional.

També la cultura et deu moltes coses. En primer lloc, la convicció que una societat culta és una societat més justa, també més prospera o, per què no, també més divertida. La política et deu la convicció d’una idea sublim: la democràcia ha de ser més democràtica. I els que et vàrem conèixer et devem la certesa que cal viure-la sense aturar-se per res. I, encara més, que les conviccions cal lluitar-les fins al final. Catalunya et deu la certitud que amb intel·ligència i moltes ganes es pot tenir un país infinitament més avançat i modern del que tenim.

Crec que ningú com tu, almenys a casa nostra, ha relligat amb tanta convicció els principis de vella modernitat noucentista amb la modernitat de la segona part del segle XX. En el teu cap hi ha estat sempre la ciutat com un tot. Espai privat i espai públic, institucions públiques i privades, urbanisme, cultura i civisme. Projecte i detall. Bon gust. Per això has presidit i impulsat museus i biblioteques, escoles i editorials, per això has escrit i teoritzat. Vas ser el primer a reclamar manifestacions a favor de les biblioteques i la cultura. Has cregut que la cultura, les biblioteques i les grans institucions culturals són bastides imprescindibles per sostenir una societat culta. Per això la teva implicació en el disseny urbà de la Barcelona dels vuitanta i en la plasmació dels Jocs Olímpics del 92.

Has proposat, has contraproposat, però per sobre de tot has definit tendències. Has fet avançar el país. Sempre dic que per fer política cal pensar, perquè sense pensament –sense pensament pensat– no hi ha bon projecte. I sense projecte no hi ha ciutat qualitativa, la ciutat que ens fa sentir part d’alguna cosa que va més enllà de cadascú. Vas sintetitzar com ningú el sentit de la renovació de Barcelona en una frase sublim: recuperar el centre i dignificar la perifèria. I així es va fer. Vas dir que calia fer biblioteques quan molts deien que ja no tocava. I les vam fer. Vas posar-te al capdavant de projectes aparentment impossibles, com una editorial en català, i amb tu al capdavant va reeixir. Quan tothom marxava de Ciutat Vella tu vas tornar a la plaça Reial. A viure-hi. A fer ciutat amb l’exemple de viure-hi al bell mig. Si algú, a casa nostra, condensa la modernitat il·lustrada, ets tu. Des de la raó, des de la intel·ligència, des de l’ortodòxia més heterodoxa.

He tingut la sort de compartir amb tu feina a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament i m’honora haver sigut el teu vicepresident a l’Ateneu Barcelonès. Vaig veure’t treballar de president de la Fundació Miró. Et recordo confraternitzant amb l’estimada i difícil Gae Aulenti i les seves idees no sempre possibles sobre el MNAC. He tingut la sort de llegir els teus deliciosos dietaris i tota la teva teoria urbanística i cultural. Em ve al cap aquell magnífic Gracies i desgràcies culturals de Barcelona i t’escolto en aquell emotiu pregó a l’Ateneu reivindicant la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Et tinc present en centenars de converses amb verb afilat, intel·ligent i engrescador. Et veig escoltant música a casa teva amb la mirada perduda en ves a saber quina nova entremaliadura intel·lectual. Has sigut un boníssim polemista. Sempre incisiu, però també disposat a recular quan els arguments et convencien. La teva capacitat conceptual ens ha engrandit a tots.

En un país políticament normalitzat hauries pogut ser un bon president o un bon alcalde de Barcelona. Aquí no. El sistema institucional provoca fugues de talent polític en totes les direccions imaginables. Però, amb tot, no dubto que si la cultura és aquella totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i totes les altres capacitats i hàbits que l’home adquireix com a membre d’una societat, tu ets un dels homes més cultes i creatius que he conegut. Moltes gràcies, Oriol.  

Dossier Oriol Bohigas, l'inventor de la Barcelona moderna

Anterior

Bohigas a l'Olimp

Vés a l’ÍNDEX