L’humor crític perd un dels seus bastions

BarcelonaComença el compte enrere. El desembre del 2017, d’aquí a onze mesos, la revista online Orgullo y Satisfacción tancarà la paradeta. Hauran completat 40 entregues mensuals de més de 100 pàgines de crítica mordaç i humor de tots els colors amb vinyetes i textos d’algunes de les veus més potents del còmic humorístic contemporani -Albert Monteys, Manel Fontdevila, Guillermo, Bernardo Vergara, etc-, que van llançar el projecte el 2014 després d’abandonar El Jueves com a protesta per la censura d’una portada amb el rei Felip VI de protagonista. Un exercici de dignitat, combatiu i independent, que acaba pel motiu més prosaic: la falta de vendes.

“Ha sigut un decisió difícil, però els números no quadren”, explica Manuel Bartual (València, 1979), un dels autors fundadors i editors de la revista. “Ja sabíem que mai tornaríem a vendre els 40.000 exemplars del primer número, però esperàvem arribar als 10.000 o 12.000 subscriptors, que ens haurien permès pagar a tothom dignament. I si bé al principi ens vam moure al voltant dels 6.000 o 7.000 subscriptors, la xifra ha anat baixant i ara som al voltant dels 4.000”.

Compromís amb els subscriptors

Els únics ingressos de la revista provenen dels lectors. Escaldats per l’experiència d’ El Jueves, els autors d’Orgullo y Satisfacción es van assegurar la seva independència optant per un model de negoci sense patrocinis ni publicitat. Abans de prendre la decisió de tancar s’han plantejat alternatives, però, com reconeix Bartual, “ja no seria el mateix”. Ahir van publicar el número de gener, tal com estava previst, i van fer l’anunci del tancament. Ara bé, mantindran el compromís amb els subscriptors i publicaran onze números més. “Treballarem perquè l’últim any d’Orgullo y Satisfacciónsigui el millor de tots pel que fa a qualitat i diversió -afirma un comunicat de la revista-. Això no serà un funeral en dotze entregues”.

Però per què no ha funcionat un projecte com Orgullo y Satisfacción, avalat per firmes punteres i amb un gran suport inicial de lectors i mitjans? “Internet és molt capritxós -apunta Bartual-. Al principi tothom es va bolcar en el projecte, però amb el temps l’interès s’ha esvaït. A internet tot passa de moda a una velocitat vertiginosa”. El dibuixant preveu que l’anunci del tancament provocarà un repunt “irreal” de subscripcions i vendes, però subratlla que la decisió de tancar la revista és inamovible: “No és un crit desesperat de socors -afirma-. La revista tancarà en el número 40”. El que sí que volen és fer coincidir la publicació de l’últim número amb l’edició d’un nou llibre col·lectiu. Seria la tercera publicació en paper després del Diccionario ilustrado de la democracia i el recent ¿Què és el humor?

El PDF, un format problemàtic

Si el naixement d’Orgullo y Satisfacción va sacsejar el món de la historieta en obrir un nou ventall de possibilitats de distribució, la fi del projecte sembla posar en qüestió el model d’edició online i autogestionada pels autors que proposava. Bartual, que amb Alba Diethelm també dirigeix la petita editorial Caramba, considera que el punt dèbil de la revista pot haver sigut el format: un PDF que es llegia desplaçant-se sobre l’eix horitzontal. “La descàrrega mensual d’un PDF és una fórmula molt poc del 2017, en som conscients -opina-. Però va ser el que vam fer servir al principi i aleshores ens va funcionar molt bé. Potser el futur és en portals a l’estil de Netflix o HBO: és un format molt còmode per al públic, però no és gaire just per als creadors”.

Posats a buscar causes de la fallida, Bartual també qüestiona la vigència del format antològic de revista que recopila el treball de diversos autors, una fórmula que s’associa més amb les publicacions tradicionals de paper que amb les d’internet. “En el fons, sempre hem sigut una rara avis, no hi havia ningú més fent el que nosaltres fèiem. Això que hem fet era una prova i no ha funcionat”, assumeix. Tanmateix, el dibuixant i els seus companys reivindiquen la feina feta i no es penedeixen de l’aventura. Ningú vol parlar de fracàs. “El dia que vam treure el primer número de la revista és un dels més emocionants de la meva vida. I és un èxit aconseguir 4.000 o 5.000 subscriptors per a un projecte online d’aquestes característiques. El problema és que aquest volum d’èxit no era suficient per fer sostenible una revista en què participen més de 20 persones”, apunta Bartual.

Abans d’abaixar la persiana, però, encara han de publicar onze números. No ho faran amb el cap cot. Estan dolguts pel final de la revista, però orgullosos -i probablement satisfets- d’haver engegat un projecte innovador sense endeutar-se amb ningú i que ha generat beneficis i feina remunerada des del primer dia. “El somni humit de qualsevol empresa”, diu Bartual mig de broma mig de debò.