Una orgia de nines Barbie a la Fundació Joan Brossa

BarcelonaA Joan Brossa li agradaven les joguines, els autòmats i la màgia. També l'erotisme psicalíptic de Christa Leem, i potser perquè li agradaven aquestes tres coses li faria gràcia la troballa d'un grup d'antiquaris i col·leccionistes que s'exposa a la seva fundació: un grup de nines Barbie tunejades per fer-les les protagonistes d'una mena de Kama Sutra de plàstic. Però si es té en compte la indumentària d'algunes de les poques que van vestides i que el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, va sortir en dues pel·lícules d'Albert Serra, tot plegat fa pensar, salvant les distàncies, en la carnalitat de la nova pel·lícula del cineasta, Liberté. La peculiaritat és que les nines van ser trobades al domicili d'un col·leccionista que les tenia tancades amb pany i forrellat en unes golfes on la família tenia l'accés prohibit des dels anys 90.

"No presentem les peces amb una lectura artística, això ho deixem en mans de l'espectador", explica l'antiquari Jordi Clavell. "Van ser trobades fa dos anys quan el col·leccionista va morir. La família va tirar la porta a terra i es va trobar una escenografia enfocada per a quan s'obrís la porta, amb dos maniquins sexualitzats a banda i banda d'una cortina, darrere la qual hi havia centenars de nines. Hi ha escenes de sexe, i també unes altres de festa i unes altres surrealistes. Va crear un imaginari, un món amb aquestes nines", afegeix Clavell. Tot i que van creure que no ho vendrien, els antiquaris van decidir comprar les nines. La instal·lació porta per títol La sala prohibida i, juntament amb les altres dues noves mostres de la Fundació Joan Brossa, forma part del projecte Post Brossa, que veu la llum a les acaballes de l'any commemoratiu del centenari del poeta i que es podrà visitar a la seu de la fundació fins al 12 de gener.

"Joan Brossa tenia una poètica atenta a la mirada dels nous imaginaris. Va estar molt a prop de l'art conceptual i la renovació artística des de la Fundació Joan Miró a les acaballes del franquisme i es va convertir en la generació anomenada formalista del recanvi poètic als anys 70", explica Vicenç Altaió.

Catalunya 'kitsch'

Les altres dues exposicions són L'acció contra la poesia i viceversa, un repàs del patrimoni documental i material que ha generat la Trobada Internacional de Poesia d'Acció i Performance La Muga Caula durant quinze anys, comissionada per l'artista Joan Casellas; i Omnivoyeur Resort. Venda exclusiva de boira, una "ficció visual i sonora" de l'Equip 10 del col·lectiu Terra-lab.cat, del qual forma part el mateix Altaió. "Sobretot hi ha un treball sonor que consisteix en una recollida de les peces musicals que tenen com a leitmotiv Catalunya, i acaben constituint una mira de la creació de Catalunya com a kitsch", explica Altaió. La llista de temes està disponible a Spotify i inclou cançons com Tajabone, d'Ismaël Lô, que apareix a la pel·lícula Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar; i Homes o porcs?, de Granja animal, la primera òpera rock en català. També El cielo catalán, de Junco y Diamante; Vell riu nostre, de Guillem d'Efak; Charnego, de Loquillo, i Catalanitzador, de Tomeu Penya.

La Trobada Internacional de Poesia d'Acció i Performance La Muga Caula va arrencar el 2005 per celebrar la presència de Marcel Duchamp al llogarret de Les Escaules, i enguany van fer l'última edició al setembre. Al llarg d'aquests anys han convocat un gruix significatiu d'artistes d'acció i performers nacionals i internacionals. "Pleguem per no caure en la decadència, som conscients que no hi ha possibilitat de continuar millorant", lamenta Joan Casellas. "L'administració ens ajuda molt, però no ens ajuda prou. Projectes com aquest no poden ser indústries culturals", conclou.