Tres sopranos i tres tenors per a ‘Madama Butterfly’ al Liceu

BarcelonaAl Liceu, Puccini fa Nadal, tot i que l’òpera Madama Butterfly seria més adient per a jornades de passió i tragèdia que per vespres de bonhomia nadalenca. En qualsevol cas, es tracta d’un dels títols cabdals de l’obra del compositor italià, exigent amb les veus i ple de moments que han transcendit l’àmbit líric per inserir-se en la cultura popular.

El muntatge que arriba a Barcelona és la coproducció del Liceu i la Royal Opera House, amb direcció escènica de Moshe Leiser i Patrice Caurier, que es va estrenar a Londres el 2023 i que ja s’ha representat al teatre de la Rambla les temporades 2005-06, 2012-13 i 2018-19. Ara se’n faran quinze funcions del 8 al 28 de desembre. “L’ocupació mitjana ja està al 85%”, diu el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar. Cap sorpresa: Madama Butterfly és un reclam infal·lible, i encara més aquest any que es commemora el centenari de la mort de Puccini.

Un dels atractius d’aquesta reposició, de la qual s’encarrega Daisy Evans, és el desplegament de tres repartiments en els papers principals d’aquesta tragèdia ambientada al Japó de les acaballes del segle XIX en què una japonesa enamorada és humiliada per un militar nord-americà, en Pinkerton. La dramàtica existència de Cio-Cio-San, la Butterfly, la cantaran tres sopranos: la búlgara Sonya Yoncheva, que torna al Liceu dos anys després de fer Norma; la madrilenya Saioa Hernández, que fa res estava cantant La forza del destino a Barcelona, i la nord-americana Ailyn Pérez, que debuta al Liceu. “Em sento una privilegiada per poder cantar en aquesta producció”, diu Yoncheva, que en roda de premsa dedica floretes als companys de repartiment i al director xilè Paolo Bortolameolli.

“La passió dels cantants”

La soprano búlgara també elogia Daisy Evans, perquè li ha permès treballar “molt lliurament”. Evans manté l’esquematisme escènic de Leiser i Caurier que, de fet, deixa tot el desenvolupament dramàtic a les mans dels cantants. “Per als directors d’escena és una temptació carregar les produccions de Madama Butterfly, però aquí només veiem la bellesa de la història i a la passió dels cantants”, explica Evans.

El masclisme, el racisme i en general l’abús de poder que exerceix el militar nord-americà Pinkerton l’entomaran tres tenors: el nord-americà Matthew Polenzani, que no visitava el Liceu des que va cantar a La Bohème el 2016; l’italià Fabio Sartori, que aquí ja va participar a Simon Boccanegra el 2016 i a Un ballo in maschera el 2017, i el canari Celso Albelo, que l’any passat va ser Macduff a l’òpera Macbeth de Verdi amb posada en escena de Jaume Plensa. “El problema de Cio-Cio-San és que és una geisha que s’enamora del client. Aquest és el drama, perquè per als homes ella només és una mena de fetitxe”, diu Yoncheva. “Tinc tres fills i ja els he dit que si es comporten com Pinkerton hauran de pagar unes conseqüències molt greus, perquè actuar d’una manera tan innoble només porta a la tragèdia”, assegura Polenzani.

El repartiment també és triple en el paper de les mezzosopranos que interpreten Suzuki, la minyona de Cio-Cio-San: les italianes Annalisa Stroppa i Teresa Iervolino, i la gironina Gemma Coma-Alabert.