Paròdia operística sobre l'addicció als mòbils en versió fitness

En aquesta edició del Festival de Peralada sense grans produccions a l’escenari dels jardins, que està tancat per obres de reforma, l'única òpera del cartell és The telephone, or l’amour à trois,de Gian Carlo Menotti. L'obra, escrita el 1947 i organitzada en un sol acte de 30 minuts de durada, narra de manera visionària com l'addicció al telèfon desencadena en una crisi de parella irremeiable. La música, d'harmonia tonal, juga amb l'ús de leitmotivs i el recurs de sons onomatopeics, alhora que dibuixa melodies lluminoses i sofisticades, entre el cant musical i la coloratura belcantista, sobre una orquestració lleugera i individualitzada.

L'escriptura musical no és especialment inspirada i captivadora, de manera que la peça cedeix tot el protagonisme a la comèdia de la trama. La disputa, un punt naïf i evident des de la mirada contemporània, relata la frustració del jove Ben, que vol demanar matrimoni a la seva parella Lucy, però aquesta l'interromp una vegada i una altra per atendre les trucades. A Peralada, el jove baríton català Jan Antem, un valor a l'alça que la temporada vinent debutarà al Liceu, va assumir el rol masculí lluint una veu sorprenentment madura i consistent, mentre que la soprano lleugera Ruth González, amb més passatges protagonistes, va relliscar en el paper femení amb un timbre excessivament metàl·lic i aspreses encara per polir.

En temps de Menotti, el telèfon era un aparell analògic amb cablejat d'espiral, però, en la producció de Peralada, la tecnologia s'actualitza pels smartphones que avui tothom porta a sobre, amb càmera selfie i assistent de veu. El missatge de la dependència als mòbils i la fredor de les relacions socials és completament vigent, i, per accentuar-lo encara més, la proposta escènica, dissenyada per María Goiricelaya, envolta els dos protagonistes de màquines de fitness i figurants vestits amb roba d'esport, que graven cada moment de l'acció. La veu en offprèvia a la representació també anima els espectadors a treure les càmeres dels mòbils durant la funció.

Per allargar el concert, l'obra de Menotti es va encadenar amb l'actuació after party de l'orquestra GIO Symphonia, prevista inicialment a la sortida de la sala del Mirador. La forta tramuntana, però, va obligar la formació gironina, que interpretava versions de David Bowie i The Beatlesamb Elena Tarrats com a solista, a tocar a l'interior del recinte i van caldre fins a 45 minuts –això sí, amb servei de barra i còctels– per fer canvi d'escenari.