Amb aquesta producció d'Il trittico no passa com amb la del Don Pasquale de principis de la temporada 2022-2023, on hi havia un protagonisme destacat de cantants catalans com Carles Pachón, Serena Sénz i Sara Blanch. Tanmateix, tot i no cantar els papers principals, pel repartiment d'Il trittico s'hi escampen moltes veus catalanes. Per exemple, la mezzosoprano manresana Mireia Pinto, amb una dotzena de participacions operístiques al Liceu, interpreta un paper diferent a cadascuna de les tres parts; i el tenor barceloní Marc Sala dobla a Il tabarro i Gianni Schicchi. També hi canten la lleidatana Marta Infante, la vigatana Laura Vila, la tarragonina Carolina Fajardo i el sabadellenc Pau Armengol, a més dels mallorquins Tomeu Bibiloni i María Luisa Corbacho i l'argentina instal·lada a Barcelona Mercedes Gancedo, la brillantíssima protagonista de La voix humaine que va programar el cicle Life Victoria al Recinte Modernista de Sant Pau el 2019, el mateix any que al Liceu va fer "una sensible i deliciosa" Lola a Cavalleria rusticana, tal com la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales.
Puccini en bones mans i millors veus al Liceu
Lisa Davidsen, Ermonela Jaho i Ambogrio Maestri protagonitzen 'Il trittico', que torna íntegrament a Barcelona 35 anys després
BarcelonaLa soprano noruega Lise Davidsen va rebre una grandíssima ovació al Liceu en el concert wagnerià del 13 de novembre. "El control d’una veu bonica, gegant, plena de sensibilitat i dramatisme la fa una cantant excepcional", va escriure la crítica Marta Porter a l'ARA. Igualment magistral va ser la seva exhibició estiuenca al Festival de Peralada, on la soprano albanesa Ermonela Jaho també va deixar constància, un cop més, del seu talent. La trajectòria de Jaho al Liceu, a més, inclou moments vocals memorables com el paper d'Antonia de Les contes d'Hoffmann del 2021. Ara Davidsen i Jaho coincideixen en un dels esdeveniments operístics de la temporada 2022-2023 del Gran Teatre del Liceu: les deu representacions d'Il trittico, de Puccini, del 27 de novembre al 15 de desembre. L'esdeveniment és de mena, perquè no és gens habitual que es programi íntegrament aquest tríptic operístic estrenat a Nova York el 1918 i format per tres històries independents però pensades per constituir una unitat artística (Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi); per exemple, al Liceu només s'ha fet tres vegades sencer, el 1948, el 1972 i el 1987.
Il trittico que arriba a Barcelona és una producció de l'Òpera de Munic del 2018 amb direcció escènica de la neerlandesa Lotte de Beer, que va debutar al Liceu el 2019 amb aquell muntatge que convertia Les pêcheurs de perles de Bizet en un reality show. I al fossat dirigint l'orquestra hi haurà la finlandesa Susanna Mälkki. L'amplíssim repartiment que requereix aquest triple salt mortal puccinià inclou el baríton italià Ambrogio Maestri, "un tro de veu" segons el crític Xavier Cester, la mezzosoprano italiana Daniela Barcellona i la soprano aragonesa Ruth Iniesta. Maestri fa doblet com a Michele a Il tabarro i com a Gianni Schicchi; Barcellona és la princesa a Suor Angelica i Zita a Gianni Schicchi, en què Lauretta és interpretada per Iniesta, que també fa de jove a Il tabarro.
Un túnel de foscor i llum
Per a Lise Davidsen, que s'estrena en una òpera escenificada al Liceu, "és un honor cantar amb un repartiment tan extraordinari i amb un gran equip". La soprano noruega és Giorgetta a Il tabarro, primera part d'una obra que Puccini va concebre sota la inspiració estructural dels retaules medievals i la Divina Comèdia de Dante i en què l'eix temàtic és la mort: un crim sota la capa de la gelosia a Il tabarro, un suïcidi a Suor Angelica i l'embolic provocat per un testament a la comèdia negra Gianni Schicchi, el nom d'un dels dimonis de l'Infern de Dante. Giorgetta, per cert, és el primer paper puccinià que interpreta Davidsen. Ermonela Jaho, en canvi, és tota una experta en el compositor de Tosca, i a Il trittico és Suor Angelica, una de les seves heroïnes suïcides. "Estic enamorada d'aquest paper i és un privilegi poder formar part del viatge espiritual i de la catarsi que proposa Puccini", assegura Jaho, que ja va cantar en l'estrena de la producció a Munic.
La barcelonina Anna Ponces, que s'encarrega de supervisar el muntatge al Liceu com a repositora, descriu la posada en escena com "una metàfora del pas de la vida a la mort". Les tres peces del tríptic es desenvolupen en un túnel que canvia d'aparença amb la llum, d'un to ombrívol i funest a una resplendor gairebé futurista. "És també un túnel del temps, perquè una de les obres transcorre a principis del segle XX, una altra a finals del XVII i la tercera al segle XIII, però tot podria passar avui i els protagonistes podríem ser nosaltres mateixos, perquè els éssers humans no hem canviat tant", assegura Ponces.