Kuressaare (Estònia)Una gran ovació va culminar el debut de la companyia Òpera Catalunya al Festival de Saaremaa (Estònia). Va ser dimarts al final de la representació de Tosca, de Puccini. L'aplaudiment del públic el va rebre tothom, i amb una intensitat especial els tres solistes protagonistes, Maribel Ortega, Enrique Ferrer i Luis Cansino, i també Sergi Roca, que va dirigir la Simfònica del Vallès (OSV) amb la solvència habitual –tal com va demostrar el 2021, quan es va estrenar aquesta mateixa producció– i el mateix repartiment principal al Teatre la Faràndula de Sabadell.
A Estònia les prop de 2.000 persones que van omplir la carpa-auditori del castell medieval de Kuressaare van seguir les peripècies de Tosca, Cavaradossi i Scarpia amb un respecte envejable (cap estossec, cap soroll de butaca) i van aplaudir les àries principals amb elegància i bravos ponderats. Es guardaven l'esclat d'entusiasme per al final, després de valorar les prestacions vocals; per exemple, la de Ferrer a Recondita armonia, la d'Ortega a Vissi d'arte i la de Cansino en tot un segon acte que continua sent el punt fort d'aquest muntatge, amb solucions escèniques molt ben trobades per Carles Ortiz i Jordi Galobart, com el mirall que acompanya el duel entre Tosca i Scarpia, i la imatge final de Tosca emmarcada en la porta abans d'anar cap a la tragèdia inesperada del tercer acte.
Amb bon peu, doncs, ha començat la participació de la Fundació Òpera Catalunya com a companyia convidada d'un dels principals festivals lírics dels països bàltics i nòrdics. Fins al 27 de juliol, hi presenta cinc produccions en cinc dies: les òperes Tosca i Manon Lescaut, de Puccini, i Il trovatore, de Verdi; una gala lírica, amb peces catalanes i espanyoles, i una Carmen, de Bizet, en versió de ballet flamenc amb la companyia Barcelona Flamenco Ballet dirigida per David Giménez. D'aquesta Carmen, amb la mezzosoprano Laura Vila i la ballarina Judith Martín en el paper protagonista, se n'han programat dues funcions. "Les entrades per a la primera es van exhaurir fa un any, quan les vam posar a la venda. El flamenc els agrada molt, al nord d'Europa", diu Giménez, amb coneixement de causa, perquè aquest any el ballet té tancades també actuacions a Letònia, Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca. De fet, han sigut tres les funcions a Estònia, perquè el 21 de juliol ja va triomfar a Tartu dins de la programació de la Capital Europea de la Cultura 2024.
"Un gran repte"
La Fundació Òpera Catalunya ha mobilitzat unes 150 persones: els músics de l'OSV, els ballarins flamencs, els cantants solistes i els del Cor Amics de l'Òpera de Sabadell, els directors Sergi Roca, Daniel Gil de Tejada i Elio Orciuolo, i tot l'equip tècnic i escènic necessari per a un repte d'aquesta magnitud. "És cert que estem avesats a portar les produccions a diferents teatres, però un repte de les dimensions del viatge a Estònia encara no l’havíem entomat", explica Oscar Lanuza, director general de la companyia fundada per la soprano Mirna Lacambra a Sabadell. No estan sols, en aquesta aventura estoniana. Kuressaare, la capital de l'illa de Saaremaa, ha rebut la companyia amb banderes catalanes i espanyoles al carrer principal, i les autoritats locals han fet d'amfitriones de la delegada del Govern als països bàltics i nòrdics, la sabadellenca Montserrat Riba Cunill; l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i l'ambaixador espanyol a Estònia, Guillermo Javier Corral van Damme, que també és guionista de còmic d'influència francobelga, d'acord amb la tradició familiar materna (és l'autor del guió d'El tesoro del Cisne Negro, del dibuixant Paco Roca).
"Per al Govern és molt important promoure la cultura catalana, i per això vam donar suport immediat a l'esforç de la Fundació Òpera Catalunya i de la Simfònica del Vallès. A més a més, Sabadell és la meva ciutat", va recordar Riba en una roda de premsa en què l'ambaixador va destacar la "llarga tradició lírica de Catalunya" i va celebrar que "una companyia catalana estigui fent òperes italianes davant d'un públic estonià". En el mateix acte, amb parlaments en estonià i en anglès, es va anunciar que la convidada de 2025 serà l'Òpera de Daegu (Corea del Sud).
"La flama del sud" a la joia del bàltic
Kuressaare, de 16.000 habitants, és la capital de Saaremaa, l'illa estoniana de boscos a tocar del mar i platges amplíssimes davant del golf de Riga. El castell medieval acull el Festival d'Òpera des del 1999, i des del 2008 l'organitza l'empresa pública Eesti Kontsert. El patrocinador privat principal és la companyia energètica Olerex. Tot plegat fa que sigui el gran esdeveniment cultural de l'estiu bàltic, i la inauguració va tenir fins i tot una recepció oficial en què els convidats feien cua per brindar amb les autoritats abans de degustar els canapès pertinents i tot seguit entrar a l'auditori per seguir 'Tosca'.
"La flama del sud dels artistes d'òpera catalans", diu Arne Mikk, el director artístic del festival, per descriure la Fundació Òpera Catalunya. Mikk, per cert, fa una connexió olímpica entre la lírica, Estònia i Catalunya. Recorda que els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van ser els del duet de Montserrat Caballé i Freddie Mercury, i també els de la medalla d'or per a la ciclista Erika Salumäe, "la primera per a la república d'Estònia, tot just restaurada l'agost del 1991".
![Una imatge de la producció de la Fundació Òpera Catalunya de l'òpera 'Manon Lescaut'](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2717 1811"%3E%3C/svg%3E)
