Òpera

'Orgia', "un gran 'ménage à trois'" entre Pasolini, Calixto Bieito i Hèctor Parra

El Liceu programa dues representacions de l'òpera coproduïda amb el Teatre Arriaga de Bilbao i el Festival de Peralada

Barcelona"La bellesa i l'horror són dues cares de la mateixa moneda. És impossible percebre l'ésser humà només com a amor i tendresa. Malauradament, tenim una cosa realment complicada a dins, i exercim la violència fins al genocidi. I per evitar un nou genocidi s'ha de conèixer molt bé els que es van perpetrar en el passat, i els que s'estan perpetrant avui", diu el barceloní Hèctor Parra, compositor de l'òpera Orgia, que es representa al Liceu en dues úniques funcions, el dijous 11 i el dissabte 13 d'abril. Tendresa i violència hi ha en aquesta obra de 90 minuts amb direcció escènica i llibret de Calixto Bieito coproduïda amb el Teatre Arriaga de Bilbao, on es va estrenar el juny de l'any passat, i el Festival de Peralada.

És la tercera òpera en què col·laboren Parra i Bieito després de Wilde (2014), amb llibret de Händl Klaus, i Les bienveillantes (2018), la impactant adaptació de la novel·la Les benignes, de Jonathan Littell, sobre un oficial de les SS, una mena de trilogia de l'atrocitat que encara té un quart capítol, l'òpera Justice (2023), amb el dramaturg Milo Rau i que es va estrenar el 22 de gener a Ginebra. "L'Hèctor és el compositor més internacional del país", recorda el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar.

Cargando
No hay anuncios

La zona d'interès de Pasolini

Orgia adapta al format operístic l'obra de teatre homònima que Pier Paolo Pasolini va escriure el 1966 mentre es recuperava d'una úlcera d'estómac. És una tragèdia amb diverses capes d'interpretació en què les angoixes més íntimes de Pasolini es barregen amb la crítica al feixisme persistent que travessa el seu pensament i el seu art: hi ha l'autodestrucció sadomasoquista d'una parella, una homosexualitat clandestina abocada al fatalisme i, com diu Bieito, hi ha també "les arrels del mal", del feixisme, en la quotidianitat de la llar, la particular zona d'interès d'aquesta Orgia. "La meva feina era entendre la peça de Pasolini, una peça profundament humanista que mostra el monstre, la bèstia que apareix quan ens mirem al mirall –diu el director escènic–. Orgia està molt relacionada amb l'última part de la pel·lícula Saló o els 120 dies de Sodoma (1975), del mateix Pasolini, i ens connecta amb una cosa que té a veure amb les cèl·lules i les estrelles: l'autodestrucció". És a dir, l'autodestrucció com a pulsió present en tots els àmbits de l'existència.

Cargando
No hay anuncios

Bieito, que assegura que "no hi ha ni una sola paraula" seva al llibret, també volia entendre "el desig d'autodestrucció de qui va fins a sota d'un pont i pren el risc d'anar amb algú que pot fer-li mal". "Pasolini és contradictori, no té una visió maniquea de l'existència. Parla de la fragilitat de la condició humana i d'on posem els límits en una relació íntima de parella", diu Parra, per a qui l'artista italià és "potser el Miquel Àngel del segle XX".

Cargando
No hay anuncios

Musicalment, Parra és fidel a la seva formació a l'IRCAM, l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Musical de París, però no només. Sense renunciar al seu llenguatge, ha intentat "encabir-hi tota la música posterior a Schönberg, però Orgia no és una òpera expressionista, sinó que beu de Pierre Boulez, i la veu té alguna cosa de Puccini". "La melodia segueix sinuosament les paraules de Pasolini", destaca Parra. I les paraules les canten tres veus excepcionals: dues sopranos que debuten al Liceu, la lituana Aušrinė Stundytė i la basca Jone Martínez, i que ja van estrenar Orgia a Bilbao, i el baríton alemany Christian Miedl, substitut del britànic Jonathan McGovern. "Hi ha cantants i hi ha artistes, i aquests tres cantants són artistes, en el sentit que són capaços de projectar les fantasies i somnis interiors a vegades sense adonar-se", diu Bieito, per a qui la música de Parra "està plena de bellesa".

En aquest ménage à trois entre Pasolini, Bietio i Parra (i entre el Liceu, l'Arriaga i Peralada) hi ha un convidat especial, el francès Pierre Bleuse, director de l'Ensemble Intercontemporain i del Festival Pau Casals de Prada de Conflent. A Barcelona, Bleuse dirigirà una secció de l'Orquestra del Liceu, "un equip molt obert i curiós". "Orgia és una partitura amb una estructura operística meravellosa, amb un llenguatge molt modern però lligat a una gran tradició patrimonial", diu Bleuse.

Cargando
No hay anuncios
L'origen de l''Orgia' d'Hèctor Parra

Hèctor Parra es va interessar per l''Orgia' de Pasolini el 2011, però aleshores no tenia els drets per fer-ne una òpera. "El 2015 ja l'hi havia comentat al Calixto [Bieito]", diu. Finalment, Graziella Chiarcossi, cosina i hereva de Pasolini, va accedir a alliberar els drets de l'obra. "Patia per si algú ho feia abans que jo", admet el compositor, que va compondre l'òpera durant una residència artística a la Vil·la Mèdici de Roma, en una "immersió completa" en l'univers de Pasolini, alhora que Bieito anava desfent el nus del llibret. L'òpera ha tirat endavant amb la producció del Teatre Arriaga de Bilbao, el Gran Teatre del Liceu i el Festival de Peralada.