Crítica d'òpera

Una de les millors òperes del segle XX es passeja per la Rambla

El Liceu inaugura temporada amb 'Lady Macbeth de Mtsensk', l’òpera-thriller de Dmitri Xostakóvitx

'Lady Macbeth de Mtsensk'

  • Música: Dmitri Xostakóvitx. Llibret: Aleksandr Preis
  • Direcció escènica: Àlex Ollé. Direcció musical: Josep Pons
  • Escenografia: Alfons Flores. Vestuari: Lluc Castells. Il·luminació: Urs Schönebaum
  • Intèrprets: Sara Jakubiak, Pavel Černoch, Alexei Botnarciuc, Ilya Selivanov, Núria Vilà, Goran Jurić, Scott Wilde, Mireia Pintó, Igor Tsenkman, José Manuel Montero, Javier Agudo, Luis López Navarro, Albert Casals, Facundo Muñoz, Marc Sala, Jeroboám Tejera, Paata Burchuladze, Alejandro López, Dimitar Darlev, Plamen Papazikov, Pau Bordas, Alexandra Zabala, Raquel Lucena i el Cor del Gran Teatre del Liceu

En el llibre recent coescrit per Àlex Ollé i Pablo Ley sobre el muntatge de Lady Macbeth de Mtsensk que inaugura la temporada 2024-25 del Liceu, llegim: “La violència que exerceix Katerina és el resultat de la impotència que sent davant d’un entorn hostil. El sentiment de buit total l’ha convertit en una bomba de rellotgeria”. Aquest concepte, que reforça la idea que la protagonista no és la Lady Macbeth del relat original de Leskov sinó la víctima d’un entorn virulent i salvatge, és la clau de volta del muntatge del director català que, no obstant això, pica l’ullet a la senyora Macbeth shakesperiana en un apunt escènic en què Katerina es renta les mans després de cometre un dels seus crims. Ollé presenta un muntatge amb bones idees, no totes prou desenvolupades –una producció així i nova demana més assajos–, però el competent equip que lidera ha mantingut l’edifici dempeus, bastit sobre l’excel·lència. L’escenografia d’Alfons Flores es veu sustentada per un terra amb aigua, que sotmet els personatges a la seva deriva, mullant-se i remullant-se en un líquid on es pixa i es vomita. Això i l’esplèndida il·luminació d’Urs Schönebaum dona peu a quadres d’innegable bellesa, com el dels presoners al quart acte, enmig de la immundícia moral dels protagonistes.

Cargando
No hay anuncios

El plantejament d’Ollé és incontestable, però no n’hi hauria prou si la cosa no es defensés amb bons arguments des del fossat orquestral. Josep Pons hi ha treballat a consciència i la concepció simfònica de la peça assoleix fites de qualitat extrema en els passatges netament orquestrals i en l’acompanyament de les veus. El lirisme en els passatges de Katerina, el sarcasme d’escenes com la del mosso esparracat o la de la comissaria de policia contribueixen a un relat musical impecable davant de la batuta de Pons i amb sensacionals intervencions solistes, per exemple a l’interludi del segon acte amb la intervenció violinística de Kai Gleusteen. Extraordinàries també les intervencions corals, cosa que fa pensar en una prometedora temporada per a les masses estables del Liceu.

Cargando
No hay anuncios

Sara Jakubiak, un luxe

Aquesta òpera és difícil i demana un planter vocal capaç de superar els esculls de la partitura. Encapçala el repartiment la nord-americana Sara Jakubiak, que debuta en el rol de Katerina. La veu té cos, la projecció és incontestable, el color és de gran bellesa i l’expressivitat està ben treballada. Un luxe. També ho és el Serguei de Pavel Černoch, ben timbrat i insolent quan cal, al servei d’un paper testosterònic que el tenor txec va servir amb bons resultats. Molt bé també el Zinovi d’Ilya Selivanov i lleument per sota el Boris d’Alexei Botnarciuc, de projecció i volum curts i amb intervenció fantasmagòrica substituïda pel cavernós (i amplificat) Alejandro López.

Cargando
No hay anuncios

Entre els secundaris, excel·lents el mosso esparracat de José Manuel Montero, el sacerdot de Goran Jurić i el cap de policia de Scott Wilde. Entre els autòctons, molt destacables l’Aksinia de Núria Vilà (un paper de risc) i la Sonietka de Mireia Pintó. I decebedor un Paata Burchuladze clarament en hores baixes al servei del vell presoner.

Assotada per les invectives estalinistes en un tristament recordat editorial del diari Pravda, la segona –i última–òpera de Xostakóvitx ha sobreviscut als totalitarismes i a les qualificacions de “pornofònica” amb què va ser saludada en el seu temps, tot i que l’estrena a Leningrad (1934) va ser un èxit. Amb justícia, ara és una de les millors òperes del segle XX. I el Liceu, que la va programar per primera vegada el 2002, la representa ara com a inici de temporada. Tot un encert, encara que una ocasió així mereixia la impressió del programa de mà, tan sols descarregable al web del teatre.

Cargando
No hay anuncios

La primera inauguració de temporada de Salvador Illa

El president del Liceu, Salvador Alemany, ha sigut l'amfitrió de la primera inauguració de temporada liceista de Salvador Illa com a president de la Generalitat, informa Xavier Cervantes. En una funció només per a convidats (sense entrades a la venda), hi ha hagut una àmplia representació institucional: el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el delgat del govern espanyol, Carlos Prieto, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, a més de diferents consellers i exconsellers. També hi han assistit els expresidents Jordi Pujol i José Montilla. Igualment, hi ha hagut presència del món empresarial i financer, com ara Josep Oliu (Banc Sabadell), Maurici Llena (Aena), Miquel Roca (Aigües de Barcelona), Ramon Agenjo (Damm) i Ángel Simón (Criteria Caixa), i del món cultural com ara el cineasta J.A. Bayona, la compositora Raquel García-Tomás, l'actor Joan Pera, l'actriu Vicenta N'Dongo, la presentadora Núria Marín i el director artístic del Teatro Real de Madrid, Joan Matabosch, entre d'altres.

Cargando
No hay anuncios