El Liceu dona corda a una Ventafocs pertorbadora

BarcelonaUna història de marginació, abús, crueltat, vanitat, desig, reparació, perdó i final feliç... "Hi ha amor, però també elements pertorbadors que poden conduir a un malson", diu la directora d'escena italiana Emma Dante, que debuta al Liceu amb una producció de La Cenerentola, l'òpera de Gioachino Rossini inspirada en el conte de La Ventafocs, de Perrault. Estrenada a Roma el 2016, ara arriba a Barcelona, on es representarà del 16 de maig a l'1 de juny amb un doble repartiment. En el primer, com a Angelina/Ventafocs, hi ha la mezzosoprano russa Maria Kataeva, que també debuta al teatre de la Rambla, i el tenor mexicà Javier Camarena, un dels grans intèrprets del paper del príncep Ramiro. "A Itàlia es considera un somni venir al Liceu", assegura Dante.

La història és prou coneguda, si més no en la versió de Perrault de finals del segle XVII i en la posterior de Disney, perquè en la dels germans Grimm del segle XIX hi ha detalls menys pregonats que entren en el terreny del gore, com ara que "les germanes es tallen els dits i el taló del peu perquè els entri la sabata", tal com recorda Camarena. Al conte una fada intercedeix per treure la Ventafocs del sutge i l'opressió domèstica a què la sotmet la família adoptiva, sobretot les germanastres. Un príncep queda enlluernat per "la bellesa i la dolçor" de la noia. I una sabata perduda segellarà el destí de tots plegats. La dona que hi encaixi el peu es casarà amb ell. L'afortunada és la Ventafocs, que en un acte de magnanimitat demana al príncep que no castigui la família malgrat els abusos que ha patit.

"Sí, l'òpera de Rossini també té un final feliç, i no el podia alterar del tot encara que pensi que qui ha fet el mal hauria de rebre un càstig", explica Dante. Tanmateix, la directora escènica ha trobat la manera d'assenyalar la part pertorbadora de la història i destacar que La Cenerentola, tot i ser "una òpera bufa, una farsa", "amaga una relació de prepotència i abús". "L'Angelina està desposseïda de tot, relegada a la cuina, a fer de criada, i sense la possibilitat de tenir somnis. La violència domèstica i la condició d'opressió de moltes dones és un problema que no està resolt. Encara hi ha llocs, com el sud d'Itàlia, on potser no hi ha Ventafocs però sí moltes dones que no tenen el dret a somiar", diu Dante, nascuda a Palerm (Sicília). Giacomo Sagripanti, que dirigirà l'Orquestra del Liceu en les onze funcions, recorda que la força de la partitura de Rossini està en "la creació de les atmosferes" i que el personatge d'Angelina "es presenta amb una cançó molt trista en re menor".

La denúncia de violència domèstica, doncs, és el rerefons que Dante vol situar en primer terme mitjançant un curiós subterfugi escènic. Rossini va eliminar els elements fantàstics del conte i va substituir la fada protectora pel personatge d'Alidoro, un preceptor del príncep que actuarà com a deus ex machina per afavorir l'Angelina. "És el personatge que aporta el to moral a l'òpera, com el Sarastro de La flauta màgica, de Mozart", diu Sagripanti. Dante no recupera la fada, però hi introdueix una fantasia "pertorbadora" amb tot de figurants amb una clau grossa a l'esquena que es mouen com a autòmats, una imatge que "ens parla de la manipulació" i que també serveix per reflectir "la solitud d'Angelina, que només pot xerrar amb les joguines". Les claus, per cert, tenen també un paper rellevant al final d'aquesta producció, que quan es va estrenar a Roma va ser ben rebuda, tot i que algunes crítiques feien notar que la presència dels autòmats era excessiva i afectava la fluïdesa de la trama.

Dante reforça el to inquietant de la fantasia amb un vestuari i un maquillatge que connecta amb el burlesque i, segons com, alhora amb la melancolia de les joguines de la pel·lícula Blade runner. Però la inspiració de la directora escènica és el surrealisme pop de l'artista digital britànic Ray Caesar, autor d'imatges "barroques pertorbadores".

Maria Kataeva i l'administració de les energies

"És una proposta escènica molt interessant, amb uns tocs que la fan màgica i conviden a la reflexió. Perquè l'òpera no només ha de ser entreteniment, sinó que també ha de propiciar una reflexió sobre el món en què vivim", diu Javier Camarena. Igualment engrescada es mostra Maria Kataeva, que debuta al Liceu interpretant un paper "que no és fàcil de cantar perquè té un registre molt ampli". "Has d'administrar l'energia perquè a l'última part has de donar-ho tot", diu la mezzosoprano. A més de Camarena i Kataeva, el primer repartiment el completen Erwin Schrott (Alidoro), Florian Sempey (Dandini), Paolo Bordogna (Don Magnifico) i Isabella Gaudí (Clorinda) i Marina Pinchuk (Tisbe), totes dues presents també en el segon repartiment, al costat de Carol García (Angelina), Sunnyboy Dladla (Ramiro), Marko Mimica (Alidoro), Carles Pachon (Dandini) i Pablo Ruiz (Don Magnifico).

La Cenerentola es va estrenar a Roma el 1817 i l'any següent es va representar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. L'última vegada que es va fer al Liceu va ser el 2018. Les funcions d'aquests dies estaran dedicades a la contralt polonesa Ewa Podleś, que va morir el 19 de gener.