D’estudiar piano en un garatge de Tona a estrenar una òpera a Peralada amb 29 anys

BarcelonaQui és la compositora de l'estrena operística d'aquest estiu al Festival de Peralada? Fins i tot en un terreny tan musicalment exigent i tan poc donat al risc com en l'òpera, de vegades hi pot haver sorpreses. I a risc que sembli un mite extret de la biografia de Bill Gates o Steve Jobs, el cert és que la història d'Helena Cánovas va començar en un garatge.

"Quan jo era petita, a Tona no hi havia escola de música, hi havia la Montse", recorda. Montse Campdarrós, que feia classes de piano en un garatge, és la mestra que va detectar el seu talent i la va encoratjar a estudiar al Conservatori de Vic. Allà va ser on Cánovas va veure clar que volia graduar-se en composició, i es va negar a acabar el grau mitjà de piano. "Vaig dir que estudiaria composició i a ningú li va semblar bé. Ningú em va animar a fer aquesta música que no entenien, al contrari", recorda Cánovas. Però la seva tossuderia la va portar al Conservatori Superior de Música de l'Aragó. "Em semblava que a l'Esmuc o al Liceu no hi podia anar perquè és on anaven els companys que tocaven perfecte. Jo no ho feia perfecte. Vaig pensar que anant allà on no anava ningú m'aniria millor".

Aquella determinació i singularitat precoç, que avui desprenen una força impressionant, és el que l'ha portat a estrenar la seva primera òpera de cambra al Festival de Peralada el 8 d'agost, abans de complir els 30 anys. Ho ha fet possible haver guanyat el Carmen Mateu Young Artist European Award el 2021, el premi de la Fundació Castell de Peralada per impulsar la carrera de joves talents de la dansa i la lírica. Aquest és el primer encàrrec professional que rep de l'estat espanyol, perquè els últims anys s'ha estat formant a Colònia i treballa al departament pedagògic de l'Òpera Alemanya del Rin. "El sistema té bones acadèmies i forma músics boníssims, però després hem de marxar fora. Veient el panorama, jo vaig decidir marxar", lamenta.

Una òpera especial

La première de Don Juan no existe al Mirador del Castell és especial encara per més motius: perquè està capitanejada per un trident femení (a més de Cánovas, la directora escènica Bárbara Lluch i la directora musical Jhoanna Sierralta); perquè posa sobre la taula un tema poc tractat a l'òpera com és l'oblit del cànon de tantes dones artistes, i perquè es tracta d'una partitura exigent per a quartet de corda (Cosmos Quartet), saxo i percussió, que compta amb una textura electrònica en viu. La mateixa Cánovas és qui està a la taula de so amplificant o distorsionant en directe la veu dels cantants, que seran la soprano Natalia Labourdette, el baríton David Oller i el tenor Pablo García-López.

L'origen de la peça es troba en la descoberta via Viquipèdia del nom de Carmen Díaz de Mendoza Aguado, que era comtessa de San Luis, una dona catòlica, feminista, pacifista, assessora de Primo de Rivera i cunyada de María Guerrero. També era dramaturga, i va escriure i estrenar fa un segle dues obres, Don Juan no existe i La pasión ciega, d'alta càrrega feminista. "Ella plantejava que la dona ha de ser un mur per a l'home, és com el no és no de fa un segle", explica el dramaturg Alberto Iglesias. Tanmateix, les obres han desaparegut i en queda poc rastre biogràfic més enllà d'alguna crítica. Això encara va esperonar més la compositora per traslladar a l'òpera "la història de la comtessa i totes les dones que van ser esborrades de la història pel simple fet d’haver nascut dones, i de Don Joan i tots els homes que van intentar tapar-les", diu Bárbara Lluch.

En un escenari en blanc i negre, el públic assisteix al pas del temps: al primer acte s'imagina com la comtessa es devia posar a escriure la seva versió del Don Joan, a l'entreacte es recorda què es va dir als mitjans sobre l'autora, i en el segon acte es recrea la recerca de Cánovas sobre el personatge. "És una batalla contra el mite. I una no pot acabar amb Don Joan, que guanya sempre. És una batalla molt difícil de vèncer, i això tant el 1914 com el 2014, en què hi ha molts donjoans per aquí fent mal", apunta Iglesias. L'espectacle és una coproducció de Peralada amb el Gran Teatre del Liceu i la Maestranza de Sevilla i té la col·laboració del Teatro Real i els Teatros del Canal, on ja s'ha anunciat que es podrà veure del 6 a l'11 de maig.