Un brindis pel retorn de 'La traviata' segons David McVicar
Nadine Sierra, Javier Camarena i Artur Ruciński encapçalen el primer repartiment de l'òpera de Verdi al Liceu
BarcelonaEl brindis està prou justificat. Cal brindar pel retorn al Liceu de la producció de La traviata de Verdi amb direcció escènica de David McVicar. "Una producció esplèndida", certificava el crític Xavier Cester arran de les representacions al teatre de la Rambla l'octubre del 2014, sis anys després de l'estrena a la Scottish Opera de Glasgow. Cester en destacava "la precisió de tiralínies amb què McVicar explica la història, movent els personatges amb la màxima claredat i aportant una quantitat ingent de detalls profitosos". "Un molt feliç muntatge [...], amb tota la força teatral dels millors muntatges de David McVicar", consignava Jaume Radigales, també a l'ARA, el desembre del 2020, quan aquesta Traviata es va haver de representar en condicions pandèmiques a causa de les mesures contra la covid que van reduir els aforaments dels teatres. Cal brindar, doncs, perquè el Liceu la recuperi. I ho celebra el públic, que pràcticament ha exhaurit les entrades per a les dotze funcions que es faran del 17 de gener al 2 de febrer.
La traviata, que Verdi i el llibretista Francesco Maria Piave van bastir a partir de la novel·la La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, tindrà un doble repartiment. Les sopranos Nadine Sierra i Ruth Iniesta es repartiran el paper de Violetta Valéry (la Margarida Gautier de la novel·la). Els tenors Javier Camarena i Xabier Anduaga seran Alfredo Germont. I els barítons Artur Ruciński i Mattia Olivieri entomaran el personatge de Giorgio Germont. El repartiment el completen Gemma Coma-Alabert, Patricia Calvache, Lucas Meachem, Albert Casals, Josep-Ramon Olivé, Pau Armengol, Gerard Farreras, Carlos Cremades, José Luis Casanova, Pau Bordas i Alessandro Vandin.
L'orquestra la dirigirà Giacomo Sagripanti, que l'any passat al Liceu va fer una excel·lent feina a La cenerentola, de Rossini. "Serà el primer Verdi al Liceu, perquè fins ara només hi havia dirigit òperes de Rossini, Puccini i Donizetti", diu Sagripanti, que, això sí, admet que La traviata és el títol que més ha dirigit arreu. De fet, l'any passat la va dirigir a l'Òpera Nacional de París, també amb Nadine Sierra com a Violetta, però en un muntatge escènic de Simon Stone ben diferent del que es veurà a Barcelona. La de París era una Traviata "més de l'estil de Kim Kardashian a Instagram", diu la soprano nord-americana. "Aquí, en canvi, estem en un escenari diferent, amb molta més delicadesa i més matisos", assegura Sierra, contenta de compartir repartiment amb Ruciński i Camarena, que no ha participat en la roda de premsa perquè arrossega "una petita crisi d'estossec", tal com ha informat el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. "Estic encantada de treballar amb l'Artur [Ruciński]. Som amics i tenim molta química", diu Sierra. "Tenim una química especial a l'escenari –confirma el baríton polonès–, i podem expressar emocions reals. És important transmetre la sensació de realitat".
Un dels encerts de l'elegant proposta escènica de David McVicar és la manera com transmet la intimitat del conflicte de Violetta, una cortesana segons l'eufemisme del segle XIX, i en qualsevol cas sotmesa a una dominació de classe i de gènere. “Definir la diferència de classes entre aquells homes i aquelles dones és fonamental per explicar La traviata”, deia McVicar fa deu anys, quan va presentar al Liceu aquest muntatge que mostra la hipocresia que Verdi va voler denunciar el 1853 i que situa les vicissituds d'aquesta dona esgarriada més a prop del realisme que del cataclisme romàntic. Malalta de tuberculosi, Violetta deixa la protecció del baró Douphol per viure amb l’Alfredo, un home a qui els codis morals i de classe col·loquen entre l'espasa i la paret, entre l'amor i la reputació familiar. "Violetta és un personatge molt vulnerable, i m'hi identifico amb moltes coses que viu. Quan et sents vulnerable, necessites la confiança de la gent que t'envolta, que és el que tinc al Liceu", diu Sierra. Certament, el teatre de la Rambla li ha fet confiança absoluta: a més de La traviata, aquesta temporada la soprano nord-americana participarà en La sonnambula de Bellini i en un recital amb Pretty Yende, a l'abril, i en la versió concert de West Side Story de Leonard Bernstein els dies 29 i 31 de juliol.
El mite de Violetta
"David McVicar és fidel als autors i al mite de La traviata i de La dama de les camèlies, un dels mites moderns de la nostra cultura", explica el repositor de l'obra, Leo Castaldi, que recorda que s'intenta "retratar els personatges de la manera més profunda i rotunda possible". L'única llicència que es permet el director d'escena és traslladar l'acció a finals del segle XIX, de manera que llueix amb més intenció el vestuari dissenyat per Tanya McCallin, "més sensual i que es correspon més a les expectatives que ens fem de l'obra", afegeix Castaldi, que insisteix que el 95% del que proposa McVicar ve del llibret. Pel que fa a l'altre 5%, McVicar va cercar la inspiració en els llocs on va viure Marie Duplessis, la dona que Alexandre Dumas fill va convertir en Margarida Gautier, la protagonista de La dama de les camèlies. "Eren llocs petits, i per això hi ha el propòsit de transmetre aquesta intimitat", diu Castaldi.