La ‘Bohème’ de perifèria d’Àlex Ollé arriba al Liceu

BarcelonaAl director d’escena Àlex Ollé li agrada “apropar la temàtica de les òperes al present”. A més, la seva trajectòria amb La Fura dels Baus l’ha dut sovint a buscar “l’impacte potent i les grans escenografies”. El 2018 va inaugurar la temporada de l’Òpera de Lió amb una producció de Mefistofele, d’Arrigo Boito, situada en un laboratori biològic. I un parell d’anys abans havia estrenat a Torí un muntatge de La bohème, de Puccini, en què l’acció ja no passava a les golfes d’una casa del barri llatí de París al segle XIX, sinó en un bloc de pisos d’una perifèria urbana del segle XXI. Aquella Bohème de Torí és la que arriba ara al Liceu, on se’n faran quinze representacions del 14 de juny al 2 de juliol, amb direcció musical de Giampaolo Bisanti i un repartiment amb Anita Hartig, Maria Teresa Leva i Adriana González com a Mimì; Atalla Ayan i Giorgio Berrugi com a Rodolfo, i Toni Marsol i Josep-Ramon Olivé com a Schaunard.

Artistes famolencs com els de la novel·la de Henri Murger i de l’òpera de Puccini ja “no viuen al centre de les ciutats, el 80% del qual està ocupat pels turistes, sinó a la banlieu, a l’extraradi”, explica Ollé telemàticament des del Japó, on està enllestint una producció de Carmen. Les referències perifèriques d’Ollé són “blocs de Bellvitge, Bon Pastor i la Meridiana, barris populars on hi ha un ressorgiment cultural més underground, i això el fa més autèntic, i mercats com el de Sant Adrià de Besòs”. És en aquest context escènic amb “ADN de la Fura”, tot i que potser “menys furero que en altres òperes”, tal com admet Ollé, on conflueixen la misèria i les ganes de viure “d’uns joves pobres i una dona malalta”, en paraules de Bisanti. El maestro italià torna al Liceu, on el 2016 va dirigir Macbeth i el 2019 Madama Butterfly. Per al tenor brasiler Atalla Ayan, aquesta Bohème “ens ensenya molt en aquests temps tan durs”. “Vinc del Brasil, on falta la vacuna i no sabem si demà viurem. La gent de les faveles està allà com a La bohème, mirant de ser feliç amb molt poc”, diu Ayan, que debuta operísticament al Liceu deu anys després de ser finalista al Concurs Viñas.

La producció d’Ollé es va representar per primera vegada a Torí el 2016, coincidint amb el 120è aniversari de l’estrena de La bohème. Després el muntatge va viatjar a Roma i Edimburg, però en una versió escènica reduïda perquè calia adaptar-la a les dimensions dels teatres. “Al Liceu tornem a l’escenografia original”, recorda la codirectora escènica Susana Gómez, responsable de la reposició a Barcelona. L'òpera de Puccini és una de les més populars del repertori, i al Liceu se n'han fet més de 270 representacions des del 1898; fins ara les últimes van ser el 2016, amb direcció escènica de Jonathan Miller, que la va ambientar als anys 30 del segle XX.

Amb cor de nens

Les representacions de La bohème al Liceu seran ja amb l’aforament ampliat al 65-70%, i, per primera vegada des que va començar la pandèmia, amb cor de nens en escena, en aquest cas Veus, el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers. També hi participarà el Cor de Cambra del Palau de la Música. És a dir, tot i que les mascaretes seran ben presents encara tant a l’escenari i el fossat com a les butaques, el Liceu fa un pas cap a la normalitat. “El nostre petit miracle és tenir el teatre obert des del setembre”, diu Leticia Martín, directora de producció i adjunta a la direcció artística del Liceu. Ho agraeix la soprano romanesa Anita Hartig: “Gràcies a tots els teatres d’Espanya per donar-nos feina en un moment tan dur com aquest”.