Una òpera barroca amb ritmes africans?

Barcelona“Vivaldi, reconvertit en rumba, esdevé música que surt de les entranyes”, escrivia el crític del diari belga De Standaard, estabornit després de presenciar Coup fatal. El nou espectacle dirigit per Alain Platel -que es podrà veure divendres i dissabte a El Canal-és una explosió intercultural sense precedents que es va estrenar a Viena i va enlluernar en l’últim Festival d’Avinyó: un espectacle de música i dansa en què el contratenor congolès Serge Kakudji interpreta àries de compositors barrocs acompanyat per una orquestra amb instruments africans que la versionen acostant-la a la música tradicional i popular congolesa, però també al jazz i el rock. Kakudji, que va cursar estudis superiors de música a Bèlgica, va ser un dels artífexs de l’espectacle, que es va estrenar el 2010 a Kinshasa, dins el festival que hi organitza el teatre municipal de Brussel·les KVS.

Però la troupe de Coup fatal va continuar treballant dos anys més i el projecte va fer un salt d’envergadura quan el compositor Fabrizio Cassol i el director Alain Platel s’hi van involucrar en la direcció musical i escènica. Els dos creadors de Les Ballets C de la B havien treballat amb Kakudji a Pitié! (2008) -un dels espectacles de la companyia que s’ha pogut veure els últims anys a Catalunya, com Tauberbach, VSPRS i Gardenia- i van ajudar a estructurar sobre l’escenari la música i els moviments que proposaven els artistes africans.

“Els congolesos naixem amb la dansa al cos. Es diu que dins el ventre de la mare ja ballem. I, per tant, tot músic congolès es mou mentre toca”, explica el contratenor sobre l’orquestra d’una dotzena d’artistes que toquen instruments de percussió, guitarres, likembes i altres instruments locals per interpretar Händel, Vivaldi, Gluck o Monteverdi. “Hem estructurat tota aquesta energia que hi ha al Congo però mantenint algunes formes occidentals, perquè en el Barroc hi ha uns codis en relació als instruments, mentre que al Congo és molt més natural”, detalla, tot i que les tradicions musicals són molt diferents en cada país o regió. “Al Congo, els 450 dialectes per a cada ètnia afecten la música i donen a cada lloc una sensibilitat diferent”.

Un fresc musical ple d’energia

Dalt de l’escenari hi passa la vida quotidiana, la del Congo i la del món. “No és una òpera, amb un principi, un argument i un final. És la història del dia, que no sabem com comença, ni tampoc com serà el demà. Així és al Congo. No saps què passarà avui però has de viure creient que hi haurà un demà. Per a mi, Coup fatal és vida, energia mundial, perquè tothom s’hi troba, tothom se sent tocat per la manera com intentem explicar el patiment i la joia dels congolesos i com ho compartim amb el públic”, explica.

Serge Kakudji ho intenta resumir amb una metàfora: el congolès “riu amb llàgrimes als ulls i plora amb un somriure”. “Aquí és difícil d’imaginar, però intentem expressar-ho tot a través de la dansa”.