Temporada Alta inaugura amb un dels seus asos, 'L'oncle Vània'

BarcelonaAl director lituà Oskaras Korsunovas li agraden els experiments, així que no va dubtar gaire quan des del festival Temporada Alta i el Teatre Lliure li van proposar d'instal·lar-se uns mesos a Catalunya per aixecar un espectacle amb un equip català. Li van donar via lliure, però li van suggerir que podria fer un Txékhov i ell de seguida ho va tenir clar: era l'hora de L'oncle Vània. "Necessitava arribar a l'edat de l'oncle Vània per poder-lo fer, i ara ja l'he superat", explica Korsunovas, que està en el mateix moment vital que el personatge de Txékhov. "Arriba un moment en què prens consciència que no pots estar assajant la vida. Entens que hi ha somnis que mai seran reals, que tens el que tens. I aquí estic jo. És una vida nova sense il·lusions", subratlla el director.

Durant els últims onze anys, només ha fallat un cop a la cita del Temporada Alta (el 2020, per la pandèmia), però ara la seva participació pren un caràcter diferent. Amb L'oncle Vània, que inaugurarà el festival aquest divendres i que a partir del 18 de novembre es veurà al Teatre Lliure, ha treballat per primera vegada amb un repartiment estrictament català. És una operació com les que abans ha fet (amb èxit) el festival amb Guy Cassiers o Krystian Lupa. Aquí Julio Manrique, Ivan Benet, Júlia Truyol, Carme Sansa, Raquel Ferri, Anna Güell i Lluís Marco s'han posat a les mans del director lituà, conegut per haver portat a Catalunya adaptacions de clàssics com Hamlet (Hamletas), de Shakespeare, i de contemporanis com Cleansed, de Sarah Kane. L'espectacle s'havia d'estrenar l'any passat, però es va haver d'ajornar per la situació sanitària del coronavirus. Aquesta serà una de les fites internacionals, que, fins al 13 de desembre, inclou 106 espectacles amb noms tan destacats com Romeo Castellucci, Alain Platel, Angélia Liddell, Christiane Jatahy, Sergio Blanco i Àlex Rigola.

La confrontació de dues èpoques

Malgrat haver nascut a finals del segle XIX, Txékhov és més contemporani del que podria semblar, defensa Korsunovas. "Parla de l'ecologia i del paper que juga la natura en relació amb els humans, de fugir de la ciutat i dels temps industrials. Però també de com s'acaba un món vell i n'arriba un de nou", diu el director, que equipara aquesta sensació amb el moment actual viscut arran de la pandèmia: "Ens trobem amb la confrontació de dues èpoques diferents, amb molts reptes nous que fan referència a l'emancipació de la dona, els canvis en les relacions i la catàstrofe espiritual de moltes persones".

Per això en la posada en escena Korsunovas ha combinat referències als segles XIX, XX i XXI i l'ha situat en un espai geogràfic indeterminat. "Tot succeeix en una altra dimensió, però hi ha detalls russos, lituans i catalans. No hem rebutjat el patrimoni clàssic, però tampoc estem evitant la contemporaneïtat", assenyala el director, que no para de repetir que el càsting de l'espectacle "ha sigut tot un regal". Els intèrprets també arriben entusiasmats a l'estrena. "Korsunovas entén molt de Txekhov, però alhora fa paral·lelismes amb Molière i Brecht. Ens ha donat moltes armes", subratlla Ivan Benet, i Lluís Marco afegeix: "A part de la seva cultura, és un home que rumia molt per no dir bestieses. Aquesta és la seva virtut: no s'equivoca".

Manrique, que interpreta l'oncle Vània, considera que l'espectacle els ha donat un altre punt de vista sobre la peça original i sobre Txékhov. "Des de Catalunya el llegim com el bon doctor, l’humanista amable. Korsunovas ens ha permès veure un metge amb un bisturí que obre la gent en canal per ensenyar el que hi ha allà dins –diu l'actor–. I a vegades és dolorós i cruel".