Omara Portuondo, amor i màgia negra cubana

Barcelona“Deixaré de cantar quan no estigui en aquest món”, diu Omara Portuodo, nascuda a l’Havana el 1930. Com repeteix sovint, per a ella la música és “cel, terra, mar i sol, alegria i raó”. De fet, no ha deixat de cantar des que va debutar a principis dels anys 50, primer amb la seva germana Haydee, després amb el quartet dirigit per la pianista Aida Diestro, i finalment com a solista, amb l’Orquesta Aragón i també com a veu del Buena Vista Social Club, la formació amb la qual està fent l’ Adiós Tour, una gira que va passar fa uns mesos per Peralada.

Ara torna a Catalunya, però acompanyada del pianista Roberto Fonseca, per actuar aquest dimecres a L’Auditori (21 h), dins del Festival del Mil·lenni. “És un músic boníssim, amb molt talent. És una mica introvertit, però té molta sensibilitat”, diu Portuondo sobre un pianista nascut el 1975. El concert de L’Auditori forma part d’una gira que celebra un nou enregistrament de Magia negra, el disc amb què va debutar com a solista l’any 1959. “Tothom em pregunta per què he regravat aquestes cançons, així que deu ser una cosa molt important”, fa broma Portuondo a la cafeteria d’un hotel barceloní. El disc original ha passat a la història com un magnífic exemple de feeling o filin, un estil desenvolupat a Cuba des dels anys 40 i en què confluïen el bolero i el jazz. En aquell repertori hi convivien peces de compositors nord-americans com Duke Ellingotn ( Caravan ) i Harold Arder i Johnny Mercer ( That old black magic ) amb boleros tan inapel·lables com el Bésame mucho de la mexicana Consuelo Velázquez. I, esclar, grans peces d’autors cubans com César Portillo ( Noche cubana ). “César Portillo era un geni, un poeta. Tots els del grup del filin eren bons, però Portillo tenia una personalitat més forta”, diu una dona que assegura que agrada a tothom. “Sóc la mulata cubana, la que té feeling, la que té salsa”, sentencia.

Portuondo ha cantant amb “músics de totes les èpoques”, i això inclou també el seu fill Ariel Jiménez i la seva néta Rossio Jiménez, tots dos presents en aquesta nova versió del disc Magia negra, un com a productor executiu i l’altra com a cantant. També l’acompanyen joves músics cubans com El Micha, que posa un toc de reggaetón a Oguere, i el trompetista Alexandre Abreu.

El record de ‘Siboney’

Omara Portuondo somriu abans de posar ordre als records. “Quan era petita, sortia de l’escola i anava a casa per escoltar la música del Trío Matamoros i d’Ernesto Lecuona”, diu. “La primera cançó que vaig cantar com a solista va ser Siboney de Lecuona”, afegeix. També va conèixer Rita Montaner, a qui admirava molt perquè “era extraordinària, especial”. I Benny Moré. “Ah, el Benny, ho feia tot d’acord amb els seus conceptes, perquè no havia estudiat música. Era molt alegre i simpàtic, i li agradava molt el rom”, diu eixamplant el somriure. Amb certa nostàlgia explica els anys dels “intercanvis culturals” amb la Unió Soviètica i altres països de l’Europa de l’Est. “Teníem un espectacle, Ritmos de Cuba, amb un centenar de músics i ballarins. Abans hi havia intercanvis culturals i ara has d’anar allà on et contracten. Ara si no hi ha diners pel mig no es fa res”, diu.