Un Olímpic ple d’adolescents es rendeix a One Direction

BarcelonaPoc més d’un any després de la visita al Pavelló Olímpic de Badalona, el quintet londinenc ha fet el salt a l’Estadi Olímpic de Barcelona. Tot i no exhaurir les localitats, el recinte presentava una afluència notable de jovenetes enfervorides. Algunes havien fet diversos dies de cua per poder veure els seus ídols des de primera fila. Després de l’actuació d’Abraham Mateo i de 5 Seconds of Summer, d’alguns tràilers de films per a adolescents, diversos videoclips, anuncis, unes instruccions de seguretat i una versió electrònica de la Macarena, els One Direction van fer finalment acte de presència sobre l’immens escenari rodejat de passarel·les, per atacar amb Midnight memories, cançó que dóna títol al seu tercer disc, del qual van interpretar pràcticament tots els temes. Harry Styles, Liam Payne, Louis Tomlinson, Niall Horan i Zayn Malik s’anaven repartint les tasques vocals amb un so no gaire definit, alguna traca de coets i els crits histèrics de la massa. No van trigar gaire a acostar-se als seus fans, caminant per una passarel·la llarguíssima que els va deixar al mig del camp, en un petit escenari quadrangular. Primer hit de la nit, Kiss you, del seu àlbum anterior, Take me home (2012), i primeres salutacions en anglès amb tòpics molt obvis sobre Espanya i el relat d’una visita al Camp Nou... I per rematar-ho Niall Horan no es desprenia d’una guitarra acústica, que servia més d’ atrezzo que de res més per encetar la balada Don’t forget where you belong.

Sense gaires sorpreses

Amb les primeres notes de Live while we’re young, que semblaven un plagi descarat del Should I stay or should I go de The Clash, va tornar l’electricitat amb moderació. Els temes s’anaven succeint sense pena ni glòria, tot i que pels xiulets dels presents semblava que estiguessin presenciant el m illor espectacle de les seves vides. Però els One Direction, la boy band més popular de l’actualitat, tenen encara un llarg camí per aprendre: no tenen grans veus i, el més important, els falta actitud escènica. Amb un altre tema lent, Little things, l’Estadi es va il·luminar amb les pantalles dels mòbils, un recurs massa vist.

I així vam arribar a la recta final, que es va animar amb composicions més mogudes com Alive, la popular One thing, o a l’hora de presentar els músics, una versió interrompuda del Viva la vida de Coldplay. Ja en els bisos, i com van fer en la visita anterior, dos dels integrants del grup es van posar la nova samarreta oficial blaugrana. I després de quatre temes, els de Londres es van acomiadar d’un públic entusiasmat.