Mor l'Olga, la filla amb síndrome de Down de Josep Maria Espinàs

BarcelonaMolts lectors van arribar a conèixer molt bé l'Olga Espinàs, que ha mort aquesta matinada als 64 anys. El seu pare, l'escriptor Josep Maria Espinàs, li va dedicar el llibre 'El teu nom és Olga', en el qual defuig qualsevol etiqueta per endinsar-se en el món de la seva filla. Entra al seu univers per explorar-ne cada racó i per poder-la entendre: "Mira, filla, jo sé el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagnòstic que us vulgui 'explicar' conjuntament a tu i a tots els teus companys arribarà a descobrir-ho", escriu.

El llibre és també una declaració d'amor cap a l'Olga i l'escriptor hi explica tot el que li aporta la seva filla, tot el que ell descobreix a través d'ella: "Tu no saps què vol dir 'subnormal', però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula 'subnormal' no la farien servir com un insult". Hi explica també tot l'amor que rep: "Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze". Al capdavall, la relació que explica podria ser la de molts pares i mares amb els seus fills: "Admiro la teva voluntat de ser feliç, de veure sempre els aspectes positius de la realitat" li diu a la seva filla.

L'Olga va ajudar a donar visibilitat a les persones que, com ella, tenien síndrome de Down. L'escriptor defugia el llenguatge políticament correcte quan s'adreçava a la seva filla. El llibre, escrit en forma de 17 cartes, va ser publicat per l'editorial La Campana el 1986, se n'han fet 40 edicions i ha estat traduït a nou llengües. A més, la ràdio britànica BBC va llegir les cartes del llibre. En una entrevista que l'Albert Om va fer a l'escriptor el 2011 responia així a la pregunta sobre quina havia sigut l'última conversa amb la seva filla: "Va ser ahir mateix. Ella es passa tres dies a Boscana, una escola-residència per a persones amb síndrome de Down, i quatre dies a casa. Anant a portar-la amb cotxe, quan pujàvem pel carrer Urgell i havíem d'agafar Ganduxer, em va dir: «Ara no t'equivoquis i continuïs per avinguda de Sarrià». Ja ho veus, no és una conversa gaire intel·lectual, però la relació que tenim és perfecta".