'El oficial y el espía': Polanski revisa l'afer Dreyfus en un film més sucós com a 'thriller' que com a drama històric

BarcelonaDirecció: Roman Polanski. Guió: Robert Harris i Roman Polanski a partir del llibre de Robert Harris. 132 minuts. França i Itàlia (2019). Amb Jean Dujardin, Louis Garrel i Emmanuelle Seigner.

El nou film de Roman Polanski arrenca amb l'esplèndida seqüència en què l'exercit francès fa efectiva l'expulsió d'Alfred Dreyfus, el capità acusat d'espionatge i de traïció. L'acció se situa en l'immens pati de l'Escola Militar de París, flanquejat per centenars de soldats que presencien sota un cel tèrbol i gris com el protagonista, sol i abatut, és degradat per la poderosa institució a la qual servia. Tanmateix, no és Dreyfus –a qui dona vida un gairebé irreconeixible Louis Garrel– el protagonista d'aquest drama històric que revisa l'afer que porta el seu nom, sinó un altre dels militars presents a l'acte, Marie-Georges Picquart, el coronel que decideix seguir la pista que confirmarà la innocència de Dreyfus.

Polanski recull en un film d'aires clàssics una de les inquietuds més recurrents en la seva filmografia, la confrontació entre l'individu i un ordre establert corrupte que es conxorxa en contra seu. En aquest cas no es tracta ni d'una possible projecció paranoica del protagonista ni d'un grup que es mou en la clandestinitat, sinó d'un exèrcit aferrat als modes autoritaris de l'Antic Règim i un poble francès en bona part antisemita. Però el protagonista tampoc és una figura tendent a la desestabilització ni el fals culpable, com en uns altres films. Sobretot a la primera part, Picquart, interpretat per un Jean Dujardin que demostra un cop més que és l'actor francès més adequat per al cinema d'època, encarna un protagonista que sembla escapat de la filmografia recent de Steven Spielberg, l'heroi anònim i accidental que converteix el compliment del deure en un entorn hostil en una actitud a contracorrent.

Així, Picquart esdevé una mena de detectiu inesperat que engega la seva pròpia investigació a través d'una metodologia rigorosa i moderna que portarà a l'exoneració de Dreyfus. Polanski imprimeix un ritme àgil propi de procedimental a aquest thriller noucentista que, de vegades, recorda la seva millor pel·lícula de les últimes quatre dècades, L'escriptor, no per casualitat escrita també per Robert Harris. En el seu afany per retrobar la veritat, Picquart recorre un París que s'escapa de les ambientacions històriques més acadèmiques i deixa veure el seu cantó caduc, sobretot a través de personatges com l'expert en pseudociències, grafologia i frenologia interpretat per Mathieu Amalric. A la segona part, quan els fets descoberts per Picquart ja tenen el suport de figures com Émile Zola, que publica el seu famós pamflet J'accuse...! al diari L'Aurore, el film esdevé més obvi i convencional en el seu discurs en contra de la calúmnia i al cantó d'una veritat i un honor ja més que demostrats.