Ofensiva contra els símbols del franquisme

Barcelona / MadridDe manera pràcticament paral·lela, amb només un parell d’hores de diferència, ahir dimecres la consellera de Justícia, Ester Capella, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, van anunciar un important impuls a les polítiques de memòria. En cap dels discursos, amb tot, va aparèixer la llei d’amnistia del 1977, que és la que garanteix la impunitat per les atrocitats comeses durant el mandat de Franco.

Tant el govern català com l’espanyol van aprovar les respectives lleis de memòria històrica el 2007, però o tenen mancances o han quedat obsoletes. A més, durant el govern del PP, que s’oposava radicalment a mirar cap al passat perquè deia que dividiria una altra vegada els espanyols, no es va destinar ni un euro a les polítiques de memòria. Però en la reunió que hi va haver dilluns passat entre el president català, Quim Torra, i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, si hi va haver sintonia va ser justament en aquest tema. Tots dos volen eliminar tics, reminiscències i símbols franquistes, i dignificar la memòria de les víctimes, un tema amb què també compten amb Podem.

Capella va anunciar a la comissió de Justícia del Parlament de Catalunya que el Govern impulsaria una llei que aglutinés totes les normes sobre memòria democràtica. La nova llei facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i les places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat encara que els consistoris s’hi oposin. “És ara o mai. Si no ens afanyem, ja no hi serem a temps. No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que reten homenatge als colpistes i als dirigents de la dictadura”, va dir Capella.

L’excepció de Tortosa

El polèmic cas de Tortosa, segons fonts de la conselleria de Justícia, s’haurà d’estudiar a part perquè hi ha un referèndum previ a la llei. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La nova llei integral de memòria preveu la creació d’una Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat -crims de guerra, genocidis i assassinats massius-, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. Amb aquesta fórmula es podran investigar els crims del franquisme i assenyalar els responsables sense que hi hagi processaments. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició, i farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI i els nadons robats. Capella va assegurar que es continuaria amb l’exhumació de fosses que va agafar impuls quan Raül Romeva, ara a la presó, era conseller d’Exteriors. Les últimes fosses que es van obrir -ara se n’analitzen les restes trobades- són les del Soleràs i Miravet, on van enterrar molts dels morts de la Batalla de l’Ebre.

Cens de desapareguts

Al Congrés, la ministra Delgado va anunciar una reforma “integral” de la llei de memòria històrica i també la creació d’una Comissió de la Veritat. Un dels objectius és reparar una de les mancances de la llei de memòria aprovada el 2007. Fins ara l’estat espanyol no es feia responsable de la recerca dels desapareguts i tan sols es comprometia a donar subvencions per ajudar en les exhumacions. L’objectiu ara és fer un pla de recerca de desapareguts i publicar un cens oficial de víctimes de la guerra i del franquisme. La retirada de la simbologia d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura són altres punts que vol incloure a la nova llei de memòria històrica espanyola. Si no es retiressin aquests símbols s’aplicarien sancions econòmiques. A Espanya queden molt símbols franquistes, entre ells el Valle de los Caídos, i pobles que conserven topònims que reten homenatge al dictador, com Llanos del Caudillo, a Ciudad Real.

Delgado es va refermar en la decisió del PSOE d’il·legalitzar les organitzacions que facin apologia del franquisme, com és el cas de la Fundación Francisco Franco, que també té els arxius de qui va ser el cap d’estat durant 40 anys. El govern espanyol té la intenció de declarar la nul·litat dels judicis sumaríssims i dels tribunals franquistes. Delgado no va especificar si es retiraran les condecoracions o recompenses econòmiques a membres de les forces policials franquistes, com el conegut cas de Billy el Niño, perquè aquesta decisió depèn del ministeri de l’Interior. D’altra banda, l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos ja va superar l’escull més important, que era el permís de l’Església catòlica. Un altre objectiu és canviar el relat d’aquest monument al dictador.